Abadia de Santa Maria de Fontfreda

El 1144 la comunitat de Fontfreda es va dirigir a l'abadia de la Grand Selva (Tarn i Garona) amb la finalitat de posar-se sota les directrius cistercenques, i així va esdevenir "filla" d'aquell monestir gascó. Al seu torn, fou a partir de l'abadia de Fontfreda que, l'any 1151, es va fundar el monestir de Poblet, ja a Catalunya. El monestir es va convertir un centre fonamental per a la lluita contra el catarisme, el papa Innocenci III va designar dos legats triats entre els membres d'aquesta abadia que s'encarregaren de defensar l'ortodòxia catòlica davant l'heretgia. Aquesta posició capdavantera va resultar profitosa pel monestir, que es va beneficiar dels béns dels càtars. El segle XIV va coincidir amb una època de puixança, fou dirigit per abats poderosos i influents, com ara Jacques Fournier (abat entre els anys 1311 i 1317) que va ser bisbe i més endavant papa, amb el nom de Benet XII (1334-1342).

Entre el 1858 i 1901 hi hagué un intent de recuperació monàstica, que no va tenir continuïtat. El 1908 va tornar a mans particulars i es va promoure la seva recuperació i restauració. El conjunt arquitectònic és força important i comprèn l'església conventual, el claustre amb les seves dependències annexes i el palau abacial. L'església es va començar a mitjan segle XII, és de tres naus amb creuer, a la nau del sud s'hi van afegir cinc capelles en el segle XIV. El claustre es va començar en el segle XII i es va reformar profundament en el XIII. Els capitells són decorats amb motius florals. A la galeria de llevant s'obre una magnífica sala capitular, bastida entre els segles XII i XIII.