L'any 1186, Alfons el Cast va donar el castell de Piedra i el seu territori al monestir de Poblet amb la voluntat de fundar un monestir cistercenc. A més del castell, el monarca va dotar aquella nova casa amb altres béns i rendes. Seguint aquella iniciativa, el 1194 una comunitat de monjos fundadors procedents de Poblet s'havia establert a Peralejos (Terol), lloc que també els havia donat el mateix rei. Segurament a causa que l'indret on es va ubicar aquell monestir de Santa María de Cilleruelos (prop de Peralejos) no reunia les condicions desitjades, el 1195 la comunitat es va traslladar a Piedra, on es va establir provisionalment fins que es va aixecar el nou monestir.
El primer abat de Santa Maria de Piedra fou Gaufred de Rocabertí. La construcció del nou monestir va començar l'any 1203, un cop els cistercencs van aconseguir el ple domini dels terrenys adients, on encara s'aixeca el monestir i que estava ocupat pel castell, del que es conserven elements, ara integrats a les construccions monàstiques. El 1218, sota l'abadiat de Ferran d'Avero, la comunitat ja es va poder traslladar al nou monestir. L’abadia de Piedra es va anar desenvolupant en els anys següents, aplegant un considerable patrimoni, format per terres, béns i rendes. Va continuar gaudint de la generositat dels monarques, rebent favors de Pere II i Jaume I, a més d'altres personalitats de l'època.
Amb el temps va acumular un ampli domini patrimonial que s'estenia per la regió. Els primers edificis del segle XIII es van anar ampliant i modificant amb el pas del temps, fins al segle XVIII. La seva vinculació amb Poblet es mantingué fins al 1617, fins i tot era necessària la presència de l'abat de la casa mare en l'elecció dels seus propis abats. La vida al convent va passar per èpoques de més o menys prosperitat, segons les diferents situacions de cada moment, va patir una llarga crisi al segle XIV i una recuperació en els segles XVI i XVII, quan es van portar a terme obres de construcció d’importància en el recinte monàstic.
Portal de l'església
L'absis
Durant la guerra del Francès el lloc fou habilitat com hospital militar, època en què ja va patir una important pèrdua de béns mobles i documentació. Els monjos hi van retornar el 1814, però altre cop fou exclaustrat entre el 1820-23. Va mantenir la seva activitat fins al 1835, arran de la desamortització i exclaustració definitiva, va perdre la biblioteca i gairebé la totalitat del seu patrimoni moble, una altra part es va dispersar. A la Real Academia de la Historia es conserva el reliquiari del Sacro Dubio (1390), donat a l'Academia pel propietari del monestir. L'industrial Pau Muntades va adquirir el lloc el 1840 i el seu fill va crear el parc prop del monestir, ara el lloc s'ha adaptat com a establiment hoteler.
Portal de l'església
L'església
Filiació de Piedra
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)
Claustre
Claustre
Claustre
Claustre
Refetor
Passadís amb restes de l'antic castell
Establiment efímer dels cistercencs,
abans del seu deplaçament a Piedra
Il·lustració de Recuerdos y bellezas de España. Aragón (1844)
Postal antiga, col·lecció particular
Postal antiga, col·lecció particular
- ALTISENT, Agustí (1974). Història de Poblet. Abadia de Poblet
- AMADOR DE LOS RÍOS, José (1877). Tríptico relicario del monasterio cisterciense de Piedra en Aragón. Madrid: Fortanet y Calcografía Nacional
- BALAGUER, Víctor (1882). El Monasterio de Piedra, su historia, sus valles, sus cascadas, sus grutas, sus tradiciones y leyendas. Barcelona: Bastinos
- DE LA FUENTE, Concepción (1987). El monasterio de Santa María de Piedra. El Císter. Órdenes religiosas zaragozanas. Institución Fernando el Católico. Saragossa
- GONZÁLEZ, H.; PRIETO, D. (eds.) (2019). Monasterio de Piedra, un legado de 800 años. Saragossa: I. F. Católico
- GONZÁLEZ, Herbert (2003). Sobre los posibles orígenes del Real Monasterio cisterciense de Santa María de Piedra (...). Anales de historia del arte. Universidad Complutense de Madrid
- GONZÁLEZ, Herbert (2013). El altar relicario del monasterio de Piedra. Saragossa: Inst. Fernando el Católico
- GONZÁLEZ, Herbert (2010). Arquitectura militar medieval en el Real Monasterio Cisterciense de Santa Maria de Piedra: el castillo Malavella, la torre puerta y la cerca murada. Anales de historia del arte. Universidad Complutense de Madrid
- GONZÁLEZ, Herbert (2014). El Monasterio de Piedra, fuentes y documentos. Madrid: Real Academia de la Historia
- GONZÁLEZ, Herbert (2015). El scriptorium y la biblioteca del Monasterio de Piedra, noticias y evidencias materiales. Titivillus, núm. 1
- IBARGÜEN SOLER, Javier. Real Monasterio de Nuestra Señora de Rueda. Saragossa: Gobierno de Aragón, 2008
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- MUNTADAS. J. Federico (1926). El monasterio de Piedra. Barcelona: Palestra
- PÉREZ DE GUZMÁN, Juan (1921). Joyas de la Academia: El relicario del Monasterio de Piedra. Boletín de la Real Academia de la Historia, vol. 79
- PONZ, Antonio (1788). Viage de España, vol, XIII. Madrid: Viuda de Ibarra
- UBIETO, Agustín (1999). Los monasterios medievales en Aragón. Saragossa: C. A. Inmaculada
El monestir és a Nuévalos, al sud-est de Calataiud