Priorat de Santa Susanna de Maella
Monestir de Santa Maria de la Trapa de Santa Susanna
(Maella, Matarranya, Saragossa)
Tot i que tradicionalment s'admet que en aquest indret s'hi hauria establert un monestir en època preislàmica, no és fins al 1227 que es troba documentat arran de la seva donació, efectuada per Jaume I, al monestir de Santa Maria d'Escarp (Segrià), situat més al nord. Escarp hi va establir un priorat, o granja.
Arran d'unes desavinences, al voltant de l'any 1507, els monjos que l'habitaven es van traslladar a Escarp i l'indret fou cobejat pels franciscans, fins que el 1577 els cistercencs el van recuperar. Entre els anys 1663 i 1672, aquesta granja de Maella va servir de refugi a la petita comunitat d'Escarp a causa de l'estat ruïnós en què es trobava aquest darrer. Després va passar per una llarga època de decadència i abandonament, fins que entre els anys 1796 i 1835 l'indret fou recuperat com a monestir per una comunitat trapenca, procedent de La Valsainte (Friburg, Suïssa) que havia passat un parell d'anys refugiada al monestir de Poblet, qui va facilitar el trasllat. En aquest lloc es venerava santa Susanna, patrona de Maella.
Il·lustració de Compendio de los exercicios, y obligaciones
de los monges cistercienses de Nuestra Señora de la Trappa (1797)
- ALTISENT, Agustí (1974). Història de Poblet. Abadia de Poblet
- FORT I COGUL, Eufemià (1968). Una visita a la Trapa de Maella. Cistercium, núm. 111
- GÓMEZ, José Ignacio (2021). La ejemplaridad inventada: santa Susana, virgen y mártir, patrona de Maella. A la sombra de las catedrales. Universidad de Burgos
- GONZÁLEZ, Joan-Ramon; PUIG, Isidro; ESTEVE, Francesc (2015). El monestir de Santa Maria d’Escarp (Massalcoreig). Un primer estudi. Shikar, núm. 02
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- LA TRAPA (1796). Compendio de los exercicios, y obligaciones de los monges cistercienses de Nuestra Señora de la Trappa. Saragossa: Magallón
- LACASA, Eduardo (1982). Santa María de la Trapa de Santa Susana de Maella. Cuadernos de Estudios Caspolinos. VII. Grupo Cultural Caspolino
- MONCLÚS, Joaquim (1997). Santa Susanna. Catalunya romànica. Vol. XXVI. Tortosa, Terres de l'Ebre, Llitera, Baix Cinca. Obra dispersa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- VIVES, José (1949). De poblet a Santa Susana. Butlletí Arqueològic, núm. 26-28. RSA Tarraconense
Al nord de Maella, camí de Mequinensa