Comanda de Vallfogona de Riucorb
Templers de Vallfogona / Hospitalers de Vallfogona
(Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà)
L’origen d’aquesta comanda cal cercar-lo en l'anomenada Torre del Planell, actualment desapareguda, probablement fou aixecada per Ecard Miró després de l’ocupació sarraïna, l’any 1077 Ecard havia rebut dels comtes de Barcelona el proper lloc de l’Ametlla, on també hi havia bastit una torre.
Mur de ponent
El lloc de Vallfogona va anar a parar per via hereditària a mans de Gombau II d’Oluja, nét d’Ecard, que va fixar aquí la seva residència pels volts de l’any 1150, esdevenint el primer senyor de Vallfogona. Fou aquest Gombau II qui devia aixecar el castell com a residència pròpia, a més d’altres construccions que van donar forma al lloc. El castell de Vallfogona de Riucorb formava part de la cadena fortificada que protegia les terres de la frontera del comtat de Manresa dels sarraïns. A finals d’aquell segle aquest personatge havia reunit un ampli patrimoni, conjuntament amb la seva esposa Ermengarda i per manca de descendència, el 1191 van donar a l’orde del Temple totes les seves possessions de Vallfogona, el que incloïa el domini, les cases, molins, etc, excepte el delme que havia donat anteriorment a l’església de Santa Maria.
Els templers hi van establir una comanda, en aquell moment vinculada a la casa de Barberà. Els templers van incrementar els seus dominis inicials i aviat aquest lloc va esdevenir un important centre econòmic i de poder, especial rellevància tenia l’amplia xarxa de molins fariners, dels que encara hi ha importants testimonis. El primer preceptor conegut d’aquesta casa fou Guillem de Grada, l’any 1211. El 1240 es constituí la Comanda de Vallfogona, integrada dins de les vint-i-cinc que formaven part de la Corona d'Aragó, sota el comanador Guerau de Clariana havia esdevingut una comanda independent que va dominar tota la part oriental de la Vall del Corb, fins Montargull.
Finestral gòtic
El 1312 es va suprimir l’orde del Temple i aquest establiment va passar a mans dels hospitalers que se’n van fer càrrec fins el 1811 quan els seus béns van passar a la Corona. L’any 1357 l’orde de l’Hospital va adquirir a Pere el Cerimoniós tots els drets jurisdiccionals, esdevenint senyors feudals i incrementant la seva autoritat sobre Vallfogona i territoris propers. Un personatge de prestigi relacionat amb Vallfogona fou el comanador Guillem de Guimerà, president de la Generalitat de Catalunya (1376-77) que va morir el 1396 a Barberà on fou enterrat, encara es guarda el seu sepulcre. A més de Guillem de Guimerà, foren comanadors destacats Joan de Montsuar (1529-55), Rafael de Xatmar (1577-96) i Nicolau de Cotoner (1614-23).
Es conserven elements importants del castell templer, bé que la seva transformació en habitatges ha desfigurat i emmascarat l’edifici medieval. A la part baixa de la cara nord i amb una casa adossada, es conserva la capella del castell amb capitells decorats, peça que més endavant s’utilitzaria com a presó. També es conserva la porta de l’edifici i un finestral gòtic amb dos arquets sostinguts per una columneta, encara que desfigurats. Les estances interiors es distribuïen al voltant d’un pati obert i tota la construcció estava protegida per torres de defensa, ara desaparegudes. Al costat del castell s'aixeca l’església parroquial de Santa Maria que va evolucionar a l’ombra de la casa hospitalera. Prop del poble de Vallfogona encara es conserven, uns millor que altres, alguns molins fariners amb la seva xarxa de sèquies i basses pel seu bon funcionament.
Llinda amb l'escut del comanador Rafael de Xatmar (s. XVI)
Antiga capella
Fotografia de Jbarberà a Wikimedia
gravat en la dovella de la porta que probablement donava
accés a la capella del castell, on s'agermanen
la creu cristiana amb l'escut, símbol de protecció defensiva,
motiu pel qual s'ha convertit en una creu heràldica
(© Corbella, D. i Gironès, A.)
vist des de l'angle format per la façana d'orient i nord,
indret on es troba l'atri de la capella
(© Corbella, D. i Gironès, A.)
Fotografia de Josep Salvany (1917)
Biblioteca de Catalunya
Al castell de Barberà, abans del seu trasllat
Detall d'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany (1917)
Biblioteca de Catalunya
amb la perspectiva axonomètrica tot recreant la seva
fesomia original amb les tres torres amb merlets documentades
(© Corbella, D. i Gironès, A.)
Castell de l'Ametlla
El lloc de l’Ametlla (Montoliu de Segarra) fou lliurat el 1077 pels comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II a Ecard Miró qui hauria aixecat o restaurat aquest castell i també la desapareguda Torre del Planell, origen del castell de Vallfogona. El 1215 els successors d’Ecard Miró van donar aquest castell a l’orde de l'Hospital i va passar a dependre de la comanda de Cervera. Va pertànyer als hospitalers fins el segle XIX.
Molí d'Albió
És un dels tres molins que la comanda de Vallfogona tenia en aquest lloc, els drets dels quals van aconseguir a finals del segle XIII després d’un plet. El molí de l’Albió (Llorac, Conca de Barberà) és una construcció medieval amb un matacà a la part superior. Té l’entrada a través d’un arc de mig punt.
Molí de la Cadena
El molí de la Cadena de Dalt és el més ben conservat dels dos que hi ha en aquest lloc. Aquest molí, de construcció anterior a l’arribada dels templers, va esdevenir propietat d’aquests el 1178, quan fou lliurat a aquest orde. Els molins de la Cadena són també coneguts amb el nom de Solicrup i són a ponent de Vallfogona.
Església de Santa Maria
Aquesta església ja existia quan Gombau II es va establir a Vallfogona, la referència més antiga que hom coneix és de l’any 1123. Gombau va cedir el 1188 a l’església un terreny al costat d’aquesta per bastir-hi unes cases i el cementiri. L’edifici actual és es resultat de les diferents modificacions i ampliacions efectuades en aquella primitiva construcció. Tot i tractar-se d’una església parroquial, la vinculació amb la comanda era important i fins i tot s’hi va establir la capella de Sant Llorenç, amb culte reservat als membres de l’orde militar.
- BACH I RIU, Antoni (1997). Castell de l’Ametlla. Catalunya romànica. Vol. XXIV. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- CATALÀ I ROCA, Pere (1979). Els castells catalans. Vol VI, segona part. Barcelona: Rafael Dalmau Editor
- CORBELLA, Ramon (1898). Lo nostre poble. Aplech de noticies fahents pera l'història de Vallfogona. Vic: Tipogràfica catòlica de St. Josep
- CORBELLA, Ramon (reed. 1975). Història de Vallfogona. Barcelona
- CORBELLA I LLOBET, Domènec (2003). Vallfogona de Riucorb, imatge i memòria. Sant Vicent de Castellet: Farell
- CORBELLA I LLOBET, Domènec; GIRONÈS I PÉREZ, Albert (2012). Arquitectura i patrimoni de la comanda de Vallfogona de Riucorb. Vallfogona de Riucorb: Ajuntament de Vallfogona de Riucorb
- FUGUET I SANS, Joan (1995). Catalunya romànica. Vol. XXI. El Tarragonès... Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- FUGUET I SANS, Joan (1997). Templers i hospitalers, Vol. I. Barcelona: Rafael Dalmau Editor
- GAVÍN, Josep M. (1987). Inventari d’esglésies. Vol. 20. Segarra, Urgell. Barcelona: Arxiu Gavín
- SANS TRAVÉ, J. M (1980). La comanda del Temple de Vallfogona de Riucorb. La creació i formació del patrimoni (segles XII i XIII). Diputació de Tarragona: Quaderns d'Història Tarraconense, 1980
El castell és al centre de Vallfogona de Riucorb