El castell de Barberà s’aixeca en un tossal estratègic que domina la plana que s’estén al seu voltant. Després de l’ocupació sarraïna es va procedir a la repoblació d’aquest territori, el 1068 el senyor Arnau Pere de Ponts va bastir el castell de Barberà, element imprescindible tant per a garantir la seguretat de l’entorn, exposat e les ràtzies de l'islam, com per controlar l'administració de la pròpia població. Aquell establiment estaria integrat per una torre de defensa, un clos tancat i alguna edificació residencial.
El lloc fou atacat el 1096 pels musulmans, el que va significar la seva destrucció, a més de la mort d’Arnau Pere. Barberà devia quedar despoblat i víctima de successives incursions. Més endavant fou restaurat per Vidià de Ponts, el 1119 Vidià feia testament a favor del seu fill Pere de Puigverd; amb tot, Ramon Berenguer IV i Ermengol VI d’Urgell van cedir el castell als templers el 1131-1133, amb l’oposició de Pere de Puigverd que defensava els seus drets. Aquesta picabaralla va donar peu a un judici (1157) i a uns acords posteriors, que van acabar amb la intervenció del papa Climent III i el pas definitiu del castell a mans de l’orde del Temple, el 1195. Els frares, però, devien establir-s’hi cap el 1170.
Barberà va esdevenir el centre d’una comanda des d’on administraven el repoblament del territori. El templers eren propietaris de diverses finques, cedides a pagesos que en tenien cura, aquestes activitats no es limitaven a l’agricultura, també es va desenvolupar la ramaderia, a més d’exercir altres drets. Barberà tenia diverses sots-comandes dependents d’aquí: Vallfogona (1196), el Rourell (1180) i l’Espluga de Francolí (1255). Quan es va extingir el Temple (1312), les seves propietats van passar a l’orde de l’Hospital. Els hospitalers ja tenien una comanda a l’Espluga de Francolí, que es va associar amb aquesta per millorar l'administració dels seus béns a la comarca.
El 1366 fra Guillem de Guimerà fou nomenat comanador de Barberà, un personatge important i molt influent, amb incidència a la cort a l’època de Pere el Cerimoniós. És sota la direcció de Guillem de Guimerà, que hom va fer obres importants al castell, amb la construcció d’un cos nou, o palau, adossat a la construcció antiga. La capella estava dedicada a Sant Salvador, advocació que més endavant es va canviar per la de Sant Joan. Aquest castell va patir els efectes de la guerra dels Segadors i de la de Successió, però es va recuperar. A mitjan del segle XIX, amb la liquidació dels béns dels hospitalers, la propietat de l’edifici va passar a l’Estat, que el 1858 la va traspassar al municipi. Es va utilitzar d’escola fins el 1980. Des de llavors s’hi han fet importants obres de conservació i restauració, a més d’algunes intervencions arqueològiques.
Abans de la restauració (2000)
Nínxol amb l'urna de Guillem de Guimerà
Fotografia de Josep Salvany (1917)
Biblioteca de Catalunya
El nínxol anterior, buit
Facilitada pels Amics del Castell de Barberà de la Conca
Fotografia facilitada pels Amics del Castell de Barberà de la Conca
Abans de la restauració (2000)
A partir del gravat de Sieur de Beaulieu del sXVII
Fotografia de Salvador Palau (1985)
Patrimoni Gencat
Les ruïnes envaïdes per la bardissa
- FUGUET I SANS, Joan (1983). Arquitectura del castell de Barberà (dels orígens als templers). Aplec de treballs, núm. 5
- FUGUET I SANS, Joan (1995). Catalunya romànica. Vol. XXI. El Tarragonès, el Baix camp, l’Alt Camp, el Priorat, la Conca de Barberà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- FUGUET I SANS, Joan (1995). L’arquitectura dels templers a Catalunya. Barcelona: Rafael Dalmau Ed.
- FUGUET I SANS, Joan (1997). Templers i hospitalers I. Barcelona: Rafael Dalmau Ed.
- MATA DE LA CRUZ, Sofia (2012). Elements del castell de Barberà de la Conca al Museu Diocesà de Tarragona. El sepulcre de fra Joan de Sentmenat (†1660). Aplec de treballs, núm. 30. Centre d’Estudis de la Conca de Barberà
- MIRET I SANS, Joaquim (2006, reed). Les cases de templers i hospitalers a Catalunya. Lleida: Pagès Ed.
- MIRÓ I ESPLUGUES, Manuel (1993). Els castells catalans. Vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Ed.
- PALAU RAFECAS, Salvador (1990). Inventari-recerca dels molins fariners del riu Francolí. Quaderns de Vilaniu, núm. 18
- POBLET ROMEU, Marcel J. (2005). Entre el Temple i l’Hospital. Valls: Cossetània Ed.
- PORTA I BLANCH, Josep (1984). Arreplec de dades per a la història de Barberà. Barberà de la Conca: Ajuntament de Barberà de la Conca
- ROVIRA I MATA, Carolina (1986). Memòria de l'excavació al castell del Temple de Barberà (1986). Generalitat de Catalunya
- ROVIRA I MATA, Carolina (1993). El castell del Temple de Barberà de la Conca. Barcelona: Generalitat de Catalunya
- SANS I TRAVÉ, Josep M. (1977). Alguns aspectes de l'establiment dels templers a Catalunya: Barberà. Quaderns d’història tarraconense. Núm. 1
La comanda de templers i hospitalers és situada al castell de Barberà, a la part més elevada del turó on s'aixeca la població de Barberà de la Conca