Comanda de l’Hospital de l’Espluga de Francolí

Spelunca / Comanda hospitalera de l'Espluga

(l'Espluga de Francolí, Conca de Barberà)

Castell de l'Espluga
Castell de l'Espluga
Dibuix publicat a El Museo Universal (27-09-1863)

L’Espluga de Francolí es va començar a repoblar a mitjan segle XII, en el darrer quart d’aquella centúria el lloc s’havia dividit en dos dominis, el de l’Espluga Sobirana el senyor del qual era Ponç II de Cervera i el de l’Espluga Jussana, del seu germà Ramon de Cervera. Els hospitalers s’havien establert a l’Espluga on el 1255 hi consta el nom del seu comanador, Bernat Vives.

Castell de l'Espluga
Castell de l'Espluga

L’orde de l’Hospital es va fer amb el senyoriu de l’Espluga Jussana que havia anat a parar per via testamentària a mans de Gueraua, priora hospitalera d'Alguaire, la qual l’any 1266 va confirmar la donació dels seus drets. En els anys següents va fer diverses adquisicions per incrementar el seu patrimoni cosa que va generar enfrontaments amb altres institucions religioses del lloc: els templers de l’Espluga Sobirana i els cistercencs de Poblet, fins i tot el 1278 l’arquebisbe de Tarragona va arribar a excomunicar temporalment el comanador de l’Hospital. Hi ha notícies del castell templer de l’Espluga i també existia el casal del senyoriu de l’Espluga Jussana i els hospitalers, segurament seria el mateix edifici de l’Hospital, que actualment conserva les estructures aixecades al segle XV.

El 1317, quan fou dissolt l’orde del Temple, la casa hospitalera de l’Espluga es va fer amb els béns dels templers de l’Espluga Sobirana. A partir d’aquí els hospitalers van ocupar el castell sobirà i van començar la construcció d'un nou hospital, obra que es desenvoluparia entre els anys 1317 i 1348. A l'Espluga es van celebrar els capítols provincials del Gran Priorat de Catalunya dels hospitalers el 1402 i el 1422. El 1660 era ja molt arruïnat a causa de la guerra dels Segadors. L’establiment hospitaler va mantenir la seva activitat fins mitjan segle XIX. Del castell de l'Espluga de Francolí en resta poca cosa, el 1859 fou adquirit per l'Ajuntament, que el feu enderrocar entre el 1860-1880. També es relaciona els hospitalers amb l’església parroquial de Sant Miquel, o església Vella, bastida cap el 1294 sobre una d'anterior romànica.

Castell de l'Espluga
Castell de l'Espluga
Fotografia de Jordi Contijoch Boada, a Calaix
Església de Sant Miquel
Església de Sant Miquel, o església Vella
Església de Sant Miquel
Església de Sant Miquel
Església de Sant Miquel
Església de Sant Miquel

Altres llocs relacionats amb la comanda hospitalera de l'Espluga

Castell de Glorieta

El domini de l’antic castell de Glorieta (Passanant i Belltall, Conca de Barberà) fou donat per Guillem de Guardiolada a la seva filla Mateua, la qual, un cop morta, va passar a la seva germana Gueraua i a la seva mare Marquesa, religioses hospitaleres que van donar el castell a l’orde de l’Hospital entre el 1261 i 1266. El 1310 aquest orde va fer-se amb la totalitat del senyoriu i el 1380 la jurisdicció. El castell pertanyia a la comanda de Cervera, però a més endavant va passar a la de l’Espluga de Francolí, fins el segle XIX.

Castell de Glorieta
Castell de Glorieta
Sant Joan de Cabestany
Sant Joan de Cabestany

Església de Sant Joan de Cabestany

El lloc de Cabestany (Montoliu de Segarra) fou donat també per Marquesa a l’orde de l’Hospital el 1266. El senyoriu d’aquest lloc era exercit de manera compartida per la comanda hospitalera de Cervera i el llinatge dels Aguilar que el 1273 va vendre el seus drets als hospitalers, els quals el 1380 també van adquirir la jurisdicció, que van administrar des de la comanda de l’Espluga de Francolí. Els hospitalers administraven també l’església parroquial de Sant Joan, un edifici ben conservat, del segle XIII.

Sant Joan de Cabestany
Sant Joan de Cabestany

Bibliografia:
  • ALTISENT, Agustí (1967). L'Espluga de Francolí de 1079 a 1200. L'Espluga de Francolí: Casal de l'Espluga
  • BONET ESTRADÉS, Manel (1985). Un ejemplo de núcleo urbano bipolar de la Catalunya Nova: L’Espluga de Francolí. En la España medieval, núm. 7
  • CATALÀ I ROCA, Pere (1993). Els castells catalans. Vol. IV. Barcelona: Rafael Dalmau Ed.
  • FUGUET I SANS, Joan i altres (1995). Catalunya romànica. Vol. XXI. El Tarragonès, el Baix Camp, l’Alt Camp, el Priorat, la Conca de Barberà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • FUGUET I SANS, Joan (1997). Templers i hospitalers I. Barcelona: Rafael Dalmau Ed.
  • GUASCH I CANTI, Joan (1980). L'Espluga i els ordes del Temple i de l'Hospital. Arrels, núm. 1. L'Espluga de Francolí: Casal de l'Espluga
  • MASSAGUÉ I MATAS, M. del Carme (1980). L'hospital de l'Espluga de Francolí. Arrels, núm. 1. L'Espluga de Francolí: Casal de l'Espluga
  • MENCHON BES, Joan (2015). Aportacions al coneixement de l'Espluga de Francolí en època medieval, treballs arqueològics al Capuig (2011). Aplec de treballs, núm. 33

Situació:
Vista aèria

Les restes del castell són a la part alta de l'Espluga de Francolí