Comanda hospitalera d’Alguaire
Monestir d’Alguaire / Domus Sancte Marie Algaire / Alguayra / Castell d’Alguaire
(Alguaire, Segrià)
El monestir d'Alguaire amb la capella de Merli a sota
El castell d'Alguaire, d'origen musulmà, no es troba documentat fins al 1083 i s'hauria recuperat amb la caiguda de Lleida, el 1149 o poc abans. El 1151 Ramon Berenguer IV de Barcelona va atorgar carta de poblament per ocupar el lloc d'Alguaire. El castell i la vila foren de domini reial fins que el 1186 Alfons el Cast va cedir la senyoria a l'orde de l'Hospital.
Muralles
El castell d'Alguaire va esdevenir en aquell moment, o potser amb anterioritat, en seu d'una comanda hospitalera. El 1194 Ermengol VIII d'Urgell va confirmar la donació dels castells de Pedrís (Noguera) i la Portella (a llevant d'aquí) a la casa d'Alguaire. El 1250 es registra un canvi important quan el senyoriu del lloc fou cedit a la comanda femenina de Cervera, al davant de la qual hi havia la comanadora Marquesa de Guàrdia, constituïda el 1245 i que cercava un lloc més apropiat per establir-se. Una butlla del 1262 va aprovar la fundació de la comanda d'Alguaire on es va traslladar la comunitat procedent de Cervera i el castell va quedar ocupat per les monges hospitaleres. La capella es va dedicar a Sant Joan.
Aquest establiment es va beneficiar de la protecció dels comtes d'Urgell i de la corona, a més estava exempt de jurisdicció episcopal, era una de les cases més importants del Gran Priorat, del que formava part, i la seva comunitat estava integrada per filles de la noblesa. El lloc va patir especialment durant la guerra dels Segadors i la comunitat de monges es va veure obligada a abandonar l'establiment i refugiar-se a Lleida i Barcelona. El 1653 hi van poder tornar, però l'estat en què es va trobar el lloc va fer que el 1699 es traslladessin definitivament a Barcelona (al monestir de Sant Joan de Jerusalem) mentre el castell i monestir d'Alguaire s'anava degradant i perdent. Les restes visibles es limiten ara a fragments de muralla de tàpia i a les restes en procés d'excavació de l'antic monestir.
Algoire
Detall d'una vista del lloc, de Sieur de Beaulieu (1668?)
Institut d'Estudis Ilerdencs. Servei d'Arxiu i Llegats
Muralles
Muralles
Excavació de l'església del monestir
Excavació de l'església del monestir
Excavació de l'església del monestir
Il·lustració de Recueil des poésies des troubadours
Bibliothèque nationale de France
Planta del castell i monestir d'Alguaire
A Plan du chasteau d'Alguire près l'Aide, en Catalogne, ainsy qu'il a esté fortiffié
Beaulieu (1647)
Bibliothèque nationale de France
Sota el castell, a l'entrada de la població, es troba encara la capella de la Mare de Déu de Merli, depenent del monestir d'Alguaire i on es venera la imatge de la Mare de Déu d'aquest nom. L'església es va aixecar potser sobre un edifici anterior quan van arribar les monges a Alguaire. Una llegenda que alguns situen a l'època de la priora Sibil·la de Castellvell (1310-29) diu que el comte Ermengol d'Urgell va mantenir diferències amb la comunitat i aquest va determinar atacar Alguaire i el monestir . La miraculosa intervenció de la Mare de Déu va provocar la ceguera temporal del comte quan es trobava al pont d'Albesa, fent-lo retrocedir i convertint-lo en protector de la casa.
Imatge actual de la Mare de Déu de Merli
Als laterals del presbiteri de la capella es troben els murals amb la representació del miracle de la Mare de Déu de Merli i el comte Ermengol.
- ALTURO, Jesús (1993). Marquesa de Guàrdia, fundadora, comanadora i benefactora del monestir femení d’Alguaire, de l’orde de Stant Joan de Jerusalem. Ilerda, núm. 50
- ALTURO, Jesús (2010). Diplomatari d’Alguaire i del seu monestir duple de l’orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300). Barcelona: Fundació Noguera
- CATALÀ, Pere; i altres (1979). Els castells catalans. Vol. VI-2a part. Barcelona: R. Dalmau Ed.
- COLL I SANABRA, Araceli (2010). El Domini senyorial a Alguayre (1301-1331), a través dels seus documents. Paratge, núm 23
- ERITJA I CIURÓ, Xavier (1997). Castell d’Alguaire. Catalunya romànica. Vol. XXIV. El Segrià, Garrigues, Pla d'Urgell, Segarra, Urgell. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- FUGUET SANS, Joan (2000). Templers i hospitalers III. Barcelona: Rafael Dalmau Editor
- LLADONOSA I PUJOL, Josep (2007). Història de la Vila d'Alguaire i el seu Monestir Santjoanista. Ajuntament d’Alguaire
- MIRET Y SANS, Joaquim (1899). Notícia històrica del Monestir d'Alguayre. Barcelona: L’Avenç
- PAULÍ MELÉNDEZ, Antonio (1951). El Real Monasterio de Ntra. Sra. de Alguaire y San Juan de Jerusalén de Barcelona. Barcelona: Bartres
- Enllaç ↗ : Claustra
Les restes de la comanda són dalt d'un turó, a ponent d'Alguaire
L'església de la Mare de Déu de Merli és a la població