Els hospitalers tenien diverses propietats a Cervera documentades a partir del 1111. Arran d'aquest fet es va organitzar una nova comanda, coneguda des del 1172, des d'on es governaven les seves possessions a la ciutat de Cervera i la seva rodalia. Des del 1191 hi consta una comunitat doble, regida per un comanador i una comanadora.
Detall de l'Atlante español, ó Descripcion general geográfica, cronológica, è histórica de España (1778)
Biblioteca Nacional de España
Més endavant es va voler establir una nova casa per a la branca femenina i el 1250 van obtenir la corresponent autorització, però el seu recorregut fou curt en aquesta ciutat, ja que l'any 1262 les hospitaleres es van traslladar a Alguaire (Segrià). La casa de Cervera va aplegar múltiples propietats i llocs que li pertanyien, entre els quals l'Espluga de Francolí, que més endavant es convertí en comanda independent d'aquesta. Al segle XIV la institució era en decadència, situació que es va anar agreujant amb el decurs del temps.
Castell de la Guàrdia Lada
El 1026 figura esmentat el topònim de Guardiam Grossam que hom pensa que es tracta de l'actual Guàrdia Lada (Montoliu de Segarra), però no és fins a mitjan segle que es documenta amb seguretat. Aquest castell pertanyia el 1076 al comte de Barcelona Ramon Berenguer I i els seus feudataris foren els Cervera. Ja al segle XIII el lloc pertanyia a Guillem de la Guàrdia Lada i la seva esposa Marquesa, del llinatge dels Cervera. El 1239 Marquesa va quedar vídua i va professar com a monja hospitalera, ingressant a la comanda de Cervera on arribà a ser comanadora, també va lliurar a aquell orde el castell de la Guàrdia Lada el que fou motiu de desavinences familiars fins que una sentència va confirmar aquella donació (1261). Els hospitalers hi van mantenir castlans i la seva propietat fins al segle XIX. Consta que el 1660 només es mantenien les muralles.
El castell de l'Ametlla
El lloc de l'Ametlla (Montoliu de Segarra) fou lliurat el 1077 pels comtes de Barcelona Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II a Ecard Miró qui hauria aixecat o restaurat aquest castell i també la desapareguda Torre del Planell, origen del castell i comanda de Vallfogona de Riucorb. El 1215 els successors d'Ecard Miró van donar aquest castell a l'orde de l'Hospital i va passar a dependre de la comanda de Cervera. Va pertànyer als hospitalers fins al segle XIX.
Castell de Glorieta
El domini de l'antic castell de Glorieta (Passanant i Belltall, Conca de Barberà) fou donat per Guillem de Guardiolada a la seva filla Mateua, la qual, un cop morta, va passar a la seva germana Gueraua i a la seva mare Marquesa, religioses hospitaleres que van donar el castell a l'orde de l'Hospital entre el 1261 i 1266. El 1310 aquest orde va fer-se amb la totalitat del senyoriu i el 1380 la jurisdicció. El castell pertanyia a la comanda de Cervera, però a més endavant va passar a la de l'Espluga de Francolí, fins al segle XIX.
Església de Sant Joan de Cabestany
El lloc de Cabestany (Montoliu de Segarra) fou donat també per Marquesa a l'orde de l'Hospital el 1266. El senyoriu d'aquest lloc era exercit de manera compartida per la comanda hospitalera de Cervera i el llinatge dels Aguilar que el 1273 va vendre els seus drets als hospitalers, els quals el 1380 també van adquirir la jurisdicció, que van administrar des de la comanda de l'Espluga de Francolí. Els hospitalers administraven també l'església parroquial de Sant Joan, un edifici ben conservat, del segle XIII.
- ALTURO, Jesús (2010). Diplomatari d’Alguaire i del seu monestir duple de l’orde de Sant Joan de Jerusalem (1245-1300). Barcelona: Fundació Noguera
- BACH I RIU, Antoni (1997). Castell de la Guàrdia Lada / Castell de Cabestany. Catalunya romànica. Vol. XXIV. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- BONNEAUD, Pierre (2009). Dos encomiendas hosptitalàrias de la Segarra (Cervera y Granyena) a finales de la edad media. Miscel·lània cerverina, núm. 19
- CORTS, Josep (1723-40). Estado antiguo y moderno de la ciudad de Cervera. Manuscrit. Arxiu Comarcal de la Segarra
- DURAN I SANPERE, Agustí (1977). Llibre de Cervera. Barcelona: Curial
- FUGUET SANS, Joan (1997). Templers i hospitalers I. Barcelona: Rafael Dalmau Ed.
- MIRET I SANS, Joaquim (1910). Les cases de Templers y Hospitalers en Catalunya. Aplech de noves y documents històrichs. Barcelona: C. de Caritat
- PIQUER I FERRER, Esperança (1995). Castell de Glorieta. Catalunya romànica. Vol. XXI. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- SABATÉ, Flocel (1997). Sant Joan de la Comanda de l’Hospital. Catalunya romànica. Vol. XXIV. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- Enllaç ↗ : Claustra
Al centre històric de Cervera, prop de la Plaça Major