Es tracta de la casa i hospital dels antonians, que es va establir en aquesta ciutat cap al 1215, el que la fa una de les més antigues de la Península. Aquest orde, acceptat com a tal des del 1218, tenia cura dels afectats pel mal de foc o foc de sant Antoni, força comú en aquella època. L'any 1278 es va erigir la comanda de Sant Antoni en el mateix lloc de l'antic hospital.
Fou un establiment de prestigi i afavorit pels monarques, els quals fins i tot s'hi van hostatjar, en aquest lloc hi consten estances anomenades "cambra del rei" i "cambra de la reina". La casa, però, va entrar en decadència a partir del segle XIV i fins i tot es va intentar el seu trasllat a Barcelona, el que va motivar plets continuats. L'any 1434, aquesta institució, en aquell moment sota la direcció del comanador Berenguer Blanca, va participar decisivament en la fundació de Sant Antoni de Barcelona.
Finalment, l'orde es va mantenir a Cervera fins el 1787, tot i que des del 1738 ja no tenia activitat, l'hospital amb les seves rendes fou traspassat al de Castelltort, una antiga institució fundada per Berenguer de Castelltort († 1393). L'església actual es va aixecar, segons la data que figura a la façana, el 1787, aprofitant elements anteriors i quan ja s'havia extingit el convent i l'església estava a cura dels administradors del Sant Crist.
Detall de Planta de la Ciudad de Cervera y de sus Contornos (1712)
Biblioteca Virtual de Defensa
Torre adossada
Portal sud
Interior
Sant Francesc de Paula
- CORTS, Josep (1723-40). Estado antiguo y moderno de la ciudad de Cervera. Manuscrit. Arxiu Comarcal de la Segarra
- DURAN I SANPERE, Agustí (1977). Llibre de Cervera. Barcelona: Curial
- FELIU DE LA PEÑA, Narciso (1709). Anales de Cataluña, vol. 2. Barcelona: J. Surià
- GAVÍN, Josep M. (1987). Inventari d'esglésies. Vol. 20. Segarra, Urgell. Barcelona: Arxiu Gavín
- SABATÉ, Flocel (1997). Sant Antoni. Catalunya romànica. Vol. XXIV. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
L'actual església de Sant Antoni és a tocar de la Universitat, al nord d'aquesta