després ocupat pels mínims i ara desaparegut
D'una fotografia estereoscòpica d'Eduard Royo, sense data (començament del segle XX?)
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
La notícia més antiga que fa referència als framenors de Cervera és una donació realitzada l'any 1235 a favor seu; per altra banda, els terrenys on es va edificar el convent els va cedir Jaume I l'any 1245, tot plegat fa pensar que els franciscans ja havien arribat a aquesta ciutat deu anys abans d'obtenir aquells terrenys, en un indret situat extramurs, a llevant de la ciutat. Una tradició també esmenta que el convent hauria estat fundat per sant Francesc al seu pas per Cervera, que caldria situar en el 1214.
A dalt, la primera. Després Santa Maria de Jesús
A l'esquerra, la segona. Després dels mínims
Detall de Planta de la Ciudad de Cervera y de sus Contornos (1712)
Biblioteca Virtual de Defensa
La construcció del nou convent ja havia començat el 1246, quan l'arquebisbe de Tarragona va concedir indulgències a qui donés suport a l'obra. En anys següents (1283, 1305 i 1332) consten adquisicions efectuades pels framenors d'espais veïns al convent, el que deixa veure el bon estat econòmic de la casa. A més, els franciscans es van veure beneficiats amb altres donacions, efectuades per Alfons III d'Aragó, Jaume el Just, Pere el Cerimoniós... Aquesta casa va quedar destruïda el 1465 a causa de la guerra Civil Catalana, primer pel mateix setge a la ciutat i després quan es va ordenar enderrocar les restes que quedaven; la comunitat es va veure obligada a traslladar-se a la ciutat, on els fou cedida una part de l'hospital de Castelltort.
Una butlla del papa Pau II (1467) va concedir permís als franciscans per aixecar un nou convent en terrenys propers a l’hospital, aprofitant la pedra de l’anterior. Es va aixecar una església al costat de l’hospital que es va consagrar l’any 1468, i després, els espais conventuals. A causa de la destrucció del convent primitiu, es va encetar un litigi entre els observants i conventuals pel que fa als drets sobre l’indret abandonat i les restes de la casa, que de fet havia quedat arrasada. L’any 1500 es va dictar sentència a Barcelona sobre la causa a favor dels conventuals, tot i això, l’any 1516 els observants van obtenir de la ciutat el permís per aixecar el convent de Santa Maria de Jesús en el lloc que havia ocupat l’antic Sant Francesc, extramurs.
Amb el primer (15) i segon (10) convent franciscà
Detall del Atlante español, ó Descripcion general geográfica, cronológica, è histórica de España (1778)
Biblioteca Nacional de España
En el nou convent de Sant Francesc de Cervera es van celebrar alguns capítols provincials, el primer l'any 1448 al convent primitiu, un altre el 1501 al nou i un tercer el 1537. Els conventuals van estar-se en aquest nou convent fins que el 1567 la casa va passar als observants, aquests sembla que no van ocupar-lo mai i el van cedir l'any 1592 als mínims de Sant Francesc de Paula que hi van residir fins a l'exclaustració, el 1835. Fou destruït el 1936.
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 1. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- BESERAN I RAMON, Pere (2002). El convent de Sant Francesc de Cervera. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- BOADAS, Agustí (2014). Els franciscans a Catalunya. Història, convents i frarades (1214-2014). Lleida: Pagès Ed.
- COLL, Fray Jayme Coll (1738). Chronica Seráfica de la santa provincia de Cathaluña. Barcelona: Imp. Herederos Juan Pablo y Maria Marti
- MIRÓ, Ramon; VILA, Pep (2018). Festes, cuina i litúrgia en la celebració de Capítols Provincials dels frares de Sant Francesc a Cervera, anys 1448, 1501 i 1537. Blog: Vademècum
- SABATÉ, Flocel (1997). Convent de Sant Francesc. Catalunya romànica. Vol. XXIV. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica