
després ocupat pels mínims i ara desaparegut
D'una fotografia estereoscòpica d'Eduard Royo, sense data (començament del segle XX?)
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
La referència més antiga als framenors de Cervera és una donació realitzada l’any 1235 a favor seu. Posteriorment, el rei Jaume I cedí, el 1245, els terrenys on es va edificar el convent, fet que fa pensar que els franciscans ja eren presents a la ciutat una dècada abans d’obtenir oficialment aquest espai, situat extramurs, a llevant del nucli urbà. Una tradició també afirma que el convent hauria estat fundat per sant Francesc mateix l’any 1214, arran del seu pas per Cervera.

A dalt, la primera. Després Santa Maria de Jesús
A l'esquerra, la segona. Després dels mínims
Detall de Planta de la Ciudad de Cervera y de sus Contornos (1712)
Biblioteca Virtual de Defensa
La construcció del nou convent ja havia començat l’any 1246, moment en què l’arquebisbe de Tarragona concedí indulgències a qui col·laborés amb l’obra. En els anys següents (1283, 1305 i 1332), es documenten diverses adquisicions de terrenys veïns per part dels framenors, fet que reflecteix la bona situació econòmica de la casa. A més, els franciscans van rebre nombroses donacions reials, com les d’Alfons III d’Aragó, Jaume el Just o Pere el Cerimoniós. Aquesta primera casa conventual fou destruïda l’any 1465 durant la guerra Civil Catalana: primer, arran del setge de la ciutat, i després, per ordre expressa d’enderroc. La comunitat es veié forçada a traslladar-se intramurs, on se li cedí una part de l’hospital de Castelltort.
Una butlla del papa Pau II, datada del 1467, autoritzà els franciscans a aixecar un nou convent en uns terrenys propers a l’hospital, utilitzant la pedra procedent del convent anterior. S’hi bastí una nova església, consagrada l’any 1468, seguida dels espais conventuals. A conseqüència de la destrucció de l’antic convent, es generà un litigi entre els observants i els conventuals pels drets sobre l’indret abandonat i les restes de l’antiga casa. Tot i que l’any 1500 es dictà sentència a Barcelona a favor dels conventuals, l’any 1516 els observants van obtenir de la ciutat el permís per aixecar el convent de Santa Maria de Jesús al mateix emplaçament extramurs que havia ocupat l’antic Sant Francesc.

Amb el primer (15) i segon (10) convent franciscà
Detall del Atlante español, ó Descripcion general geográfica, cronológica, è histórica de España (1778)
Biblioteca Nacional de España
Al nou convent de Sant Francesc de Cervera s’hi celebraren diversos capítols provincials: el primer l’any 1448, encara al convent primitiu, i posteriorment, al nou establiment, el 1501 i el 1537. Els conventuals hi van residir fins que, l’any 1567, la casa fou assignada als observants, que sembla que mai no l’arribaren a ocupar i que, l’any 1592, la cediren als mínims de Sant Francesc de Paula. Aquests darrers hi van romandre fins a l’exclaustració de 1835. El convent fou definitivament destruït l’any 1936, durant la Guerra Civil.
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 1. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- BESERAN I RAMON, Pere (2002). El convent de Sant Francesc de Cervera. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- BOADAS, Agustí (2014). Els franciscans a Catalunya. Història, convents i frarades (1214-2014). Lleida: Pagès Ed.
- COLL, Fray Jayme Coll (1738). Chronica Seráfica de la santa provincia de Cathaluña. Barcelona: Imp. Herederos Juan Pablo y Maria Marti
- MIRÓ, Ramon; VILA, Pep (2018). Festes, cuina i litúrgia en la celebració de Capítols Provincials dels frares de Sant Francesc a Cervera, anys 1448, 1501 i 1537. Blog: Vademècum
- SABATÉ, Flocel (1997). Convent de Sant Francesc. Catalunya romànica. Vol. XXIV. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica