Convent de Sant Francesc de Cervera

La construcció del nou convent ja havia començat l’any 1246, moment en què l’arquebisbe de Tarragona concedí indulgències a qui col·laborés amb l’obra. En els anys següents (1283, 1305 i 1332), es documenten diverses adquisicions de terrenys veïns per part dels framenors, fet que reflecteix la bona situació econòmica de la casa. A més, els franciscans van rebre nombroses donacions reials, com les d’Alfons III d’Aragó, Jaume el Just o Pere el Cerimoniós. Aquesta primera casa conventual fou destruïda l’any 1465 durant la guerra Civil Catalana: primer, arran del setge de la ciutat, i després, per ordre expressa d’enderroc. La comunitat es veié forçada a traslladar-se intramurs, on se li cedí una part de l’hospital de Castelltort.

Al nou convent de Sant Francesc de Cervera s’hi celebraren diversos capítols provincials: el primer l’any 1448, encara al convent primitiu, i posteriorment, al nou establiment, el 1501 i el 1537. Els conventuals hi van residir fins que, l’any 1567, la casa fou assignada als observants, que sembla que mai no l’arribaren a ocupar i que, l’any 1592, la cediren als mínims de Sant Francesc de Paula. Aquests darrers hi van romandre fins a l’exclaustració de 1835. El convent fou definitivament destruït l’any 1936, durant la Guerra Civil.