Convent de Santa Maria de Jesús de Cervera
Franciscans observants de Cervera / S. Mariae de Iesu Cervariae
(Cervera, Segarra)
La fundació d’un convent de franciscans observants a Cervera ja havia estat sol·licitada per la mateixa ciutat durant el Capítol Provincial celebrat a Santa Maria de Jesús de Balaguer, l’any 1486. Paral·lelament, arran de la destrucció, l’any 1465, del primer convent de Sant Francesc, s’havia iniciat un litigi entre els observants i els conventuals pel que fa als drets sobre les restes de la casa, que havia quedat arrasada.
L’any 1500 es dictà sentència a Barcelona sobre aquesta causa, favorable als conventuals, que n’havien estat els anteriors ocupants. Tanmateix, el 1516 els observants van obtenir de la ciutat el permís per aixecar un nou convent al lloc on s’aixecava l’antiga casa de Sant Francesc, situada extramurs, en ruïnes, i amb la comunitat anterior traslladada al nucli urbà de Cervera. L’any següent (1517), la comunitat de Santa Maria de Jesús de Cervera ja consta en un capítol celebrat a la ciutat de Barcelona, i el 1521 el papa Lleó X concedí indulgència a aquells qui visitessin el convent. En aquesta època, ambdues branques franciscanes convivien a la ciutat, cadascuna en un convent independent.
L’any 1567 es decretà que tots els monestirs de conventuals fossin cedits als observants. A conseqüència d’això, aquests darrers es van fer amb el convent situat intramurs, al costat de l’hospital de Castelltort; tanmateix, es van mantenir a l’establiment extramurs i no ocuparen mai el convent cedit. Finalment, el 1592 el van transferir als mínims de Sant Francesc de Paula. Sembla que el convent de Santa Maria de Jesús no es veié afectat per la guerra dels Segadors; en canvi, fou suprimit el 1821, durant el Trienni Liberal, i patí greus destrosses. Malgrat això, s’hi mantingué l’activitat fins a l’any 1835.
A dalt, Santa Maria de Jesús
A l'esquerra, Sant Francesc, després dels mínims
Detall de Planta de la Ciudad de Cervera y de sus Contornos (1712)
Biblioteca Virtual de Defensa
Fotografia de Gaietà Barraquer publicada a Las casas de religiosos...
- BARRAQUER Y ROVIRALTA, Cayetano (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 1. Barcelona: Imp. Fco. J. Altés
- BESERAN I RAMON, Pere (2002). El convent de Sant Francesc de Cervera. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- BOADAS, Agustí (2014). Els franciscans a Catalunya. Història, convents i frarades (1214-2014). Lleida: Pagès Ed.
- COLL, Fray Jayme Coll (1738). Chronica Seráfica de la santa provincia de Cathaluña. Barcelona: Imp. Herederos Juan Pablo y Maria Marti
- GONZAGAE, F. Francisci (1587). De Origine seraphicae religionis franciscanae ejusque progressibus... Roma: D. Basae
- MIRÓ, Ramon; VILA, Pep (2018). Festes, cuina i litúrgia en la celebració de Capítols Provincials dels frares de Sant Francesc a Cervera, anys 1448, 1501 i 1537. Blog: Vademècum
- SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica
El convent de Santa Maria de Jesús és a llevant del centre històric de Cervera