A l'esquerra la capella de les Onze Mil Verges
A la dreta el monestir, ara Universitat
Detall de Plano de la ciudad de Cervera (1724)
Biblioteca Virtual de Defensa
Les clarisses arribaren a Cervera l’any 1349 i s’establiren a la capella de les Onze Mil Verges, situada extramurs. Els inicis de la comunitat foren difícils, fet que les portà, l’any 1372, a sol·licitar el trasllat a altres cases de l’orde. Després d’un trasllat temporal, la comunitat obtingué una nova ubicació on poder assentar-se: el mateix indret on, més endavant, s’aixecaria la Universitat. La construcció del nou monestir es dugué a terme gràcies al suport de Bernat Berenguer Llompart, senyor de Montcortès.
Aixecada sobre el monestir de Santa Clara i l'hospital de Castelltort
Gravat de F. X. Parcerisa
Col·lecció particular
La vida de la comunitat fou sempre fràgil, fins que, l’any 1594, es va extingir amb la mort de l’única monja que hi residia. L’any 1467 havia arribat a aquest sector de la ciutat la comunitat de franciscans, que havia perdut el seu convent arran de la guerra, i s’establí compartint espais amb l’hospital de Castelltort. L’extinció de la comunitat de clarisses facilità una solució provisional a aquesta situació: el 1592, l’antic convent franciscà fou cedit als mínims de Sant Francesc de Paula, mentre que el monestir de les clarisses passà a mans de l’hospital. L’any 1603 es dugueren a terme obres a l’església, però finalment l’edifici fou enderrocat i aquell espai fou profundament transformat per permetre la construcció de la nova Universitat, la primera pedra de la qual es col·locà l’any 1718.
- COSTA, Xavier; SANCHO, Marta; SOLER-SALA, Maria (2017). Monacato femenino y paisaje. Los monasterios de clarisas dentro del espacio urbano en la Catalunya medieval. Clarisas y dominicas. Firenze: Firenze University Press
- DURAN I SANPERE, Agustí (1977). Llibre de Cervera. Barcelona: Curial
- SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica
- Enllaç ↗ : Claustra
Actualment no en queda cap resta visible del monestir, que s’ubicava en l’indret on ara hi ha la Universitat