Monestir i hospital de Sant Antoni Abat, de Barcelona
Comanda antoniana de Barcelona
Tot i que la fundació l’orde hospitaler de Sant Antoni es va formalitzar a mitjan del segle XIII, els antonians no van arribar a Barcelona fins el segle XV. Hi havia la voluntat de traslladar a Barcelona la comanda de Cervera (Segarra) que estava en decadència, operació per la qual es va obtenir la corresponent autorització, però que finalment no es va portar a terme.
Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya
(APEPC 11-17-22 caixa 2 núm. 17)
Els antonians van establir un hospital, església i convent a tocar de la muralla de ponent de la ciutat. La primera pedra es va posar el 1430 i l’església es va aixecar entre el 1433 i 1447. Aquest establiment exercia un control sanitari dels viatgers, sobretot en la seva entrada a la ciutat. Aquesta casa i hospital depenia, com totes les altres de Catalunya, de la preceptoria d’Olite. En el decurs dels anys els antonians i el convent mateix van entrar en decadència. El 1791 es va extingir l’orde i els pocs religiosos que encara quedaven es van anar reunint a la casa de Barcelona, que fou la darrera en tancar, el 1803 encara hi havia un canonge antonià a la casa.
El 1806 els escolapis es van fer càrrec del convent convertint-lo en una escola, segons un acord entre els antonians, l’Ajuntament de Barcelona i la mateixa Escola Pia. El 1815 ja va poder entrar en funcionament el centre docent. Quan es va enderrocar la muralla, es va edificar una escola nova al seu lloc. A finals del segle XIX es va restaurar l’edifici per adaptar-lo a les noves necessitats, modificant la façana al carrer de Sant Antoni, la que encara es conserva. Tal com també va passar en molts altres establiments religiosos, el 1909 l’Escola Pia va patir els efectes de la Setmana Tràgica, el conjunt d’església i escola es va cremar, perdent el seu mobiliari entre el que cal destacar el valuós retaule dedicat al sant titular, obra de Jaume Huguet que es coneix gràcies a fotografies antigues.
Llinda de l'hospital antonià
Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya
(APEPC 11-17-22 caixa 2 núm. 26)
Un cop superat l’episodi, el conjunt es va poder restaurar, però durant la Guerra Civil el lloc va tornar a quedar malmès, l’església va quedar en ruïnes i es va enderrocar. Ara només resta el porxo obert al carrer de Sant Antoni, que pertany a l’antic convent antonià, on encara es pot veure la tau (“T”) d’aquest orde, a més de les escoles actuals, amb façana a la Ronda de Sant Pau.
Segons Miquel Garriga i Roca. Quarterons, núm. 107 (detall)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Sant Antoni
Compartiment central del retaule de Jaume Huguet, perdut el 1909
Fotografia d'Adolf Mas (s/d)
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Crucifixió
Compartiment del retaule de Jaume Huguet, perdut el 1909
Fotografia d'Adolf Mas (s/d)
Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya
Segons un dibuix d'Anton Van der Wyngaerde (1563)
Dibuix de Josep Mosterin (entre 1830-1860)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya
(APEPC 11-17-22 caixa 2 núm. 24)
Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya
(APEPC 11-17-22 caixa 2 núm. 36)
L'església després de la Setmana Tràgica (1909)
Postal antiga (ATV), col·lecció particular
Efectes de la Setmana Tràgica
Postal antiga (ATV), col·lecció particular
El portal de l'església després del incendi, 1909
Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya
(APEPC 11-17-22 caixa 2 núm. 25
Fotografia de Frederic Ballell
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
L'església restaurada després de l'incendi
Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya
(APEPC 11-17-22 caixa 2 núm. 16)
Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya
(APEPC 11-17-22 caixa 2 núm. 4)
L'església després de la guerra Civil, abans de l'enderroc
Arxiu Provincial de l'Escola Pia de Catalunya
(APEPC 11-17-22 caixa 2 núm. 31)
- FIGUEROLA, Pere Jordi (2003). Els convents de la ciutat de Barcelona al segle XV. L'art gòtic a Catalunya. Arquitectura II Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos 2. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- GAVÍN, Josep M. (1993). Inventari d'esglésies. Vol. 26. Barcelonès II (Barcelona Capital I). Barcelona: Arxiu Gavín
- PI Y ARIMON, Andrés Avelino (1854). Barcelona antigua y moderna. Tomo 1. Barcelona: T. Gorchs
- SUREDA PONS, Joan (1994). Un cert Jaume Huguet. El capvespre d'un somni. Barcelona Lunwerg
Al carrer de Sant Antoni, a pocs metres de la Ronda de Sant Pau
Situació del monestir a la Barcelona de començament del segle XVIII