Comanda de Sant Joan de Jerusalem

El 1202 els hospitalers van adquirir uns terrenys al torrent de Merdançà, després Riera de Sant Joan i ara reurbanitzat i convertit en la Via Laietana, lloc on van aixecar la seva casa, que ja era en funcionament el 1208 malgrat els entrebancs que van tenir amb l’autoritat episcopal. Tot i estar situat a la ciutat de Barcelona, no tingué mai massa pes dins el món de l’Hospital. El 1317 els hospitalers es van beneficiar de l’extinció de l’orde del Temple, de qui van rebre un important patrimoni que van administrar des d’aquí. Al segle XVI aquesta casa també va acollir la seu del superior (el gran prior) del Priorat de Catalunya.

El 1835 les hospitaleres es van veure obligades a abandonar la casa. El 1840 s'hi va inaugurar una biblioteca i el Museo Provincial de Antigüedades. El 1859 les monges encara hi van poder tornar, fins que el 1869 foren expulsades definitivament. El 1882 va començar l'enderroc del convent, la capella va perdurar fins el 1886, data en que fou oberta la Via Laietana. La llinda del portal, amb l'escut del prior Josep de Villalonga és ara a la porta posterior de l'església de Santa Madrona. Després de canvis diversos, el 1976 les monges es van traslladar al Monestir de la Mare de Déu d’Alguaire i Sant Joan de Jerusalem, a Valldoreix, on el 1980 van acollir la comunitat santjoanista de Sixena que en els anys següents va vendre a la Generalitat de Catalunya bona part del seu patrimoni artístic, ara motiu de litigi amb l’Ajuntament de Sixena i el Gobierno de Aragón. El 2007 la reduïda comunitat va haver de tancar la casa per traslladar-se al monestir San Juan de Acre, a Salinas de Añana (Gesaltza-Añana, Àlaba).