El monestir hospitaler femení de Sixena fou fundat el 1188 per Sança de Castella, esposa d’Alfons I el Cast; la seva filla Dolça va ingressar en aquella comunitat i la mateixa Sança s’hi va retirar el 1196. Gràcies a la seva relació amb la monarquia, ben aviat es va convertir en un establiment rellevant, esdevenint panteó reial.
En aquest sentit, l'any 1208 va morir Sança de Castella, que fou enterrada al monestir, també el seu fill, Pere el Catòlic. Blanca d'Aragó (1307-1348), filla de Jaume II el Just i Blanca de Nàpols hi va ingressar a l'edat de cinc anys i en fou priora. La comunitat estava integrada per filles de la noblesa, que sense oblidar l'essència monàstica, i a més d'aquesta activitat, no era estrany que les monges acostumessin a sortir del monestir per atendre els afers propis de la comunitat i també els de caràcter familiar o institucional. Durant el segle XIII i bona part XIV, Sixena va gaudir d'un període de puixança, els conflictes interns no van afectar el seu desenvolupament. Però més endavant es va veure afectat per la mala gestió, dificultats en l'explotació agrària del seu territori i també pels efectes de l'epidèmia de pesta.
En època moderna les construccions medievals van ser víctima de problemes estructurals i ja en el segle XIX, va patir danys a causa de l'ocupació napoleònica. També fou exclaustrat el 1835, però la comunitat hi va poder tornar poc després. Altre cop fou clausurat el 1936 amb motiu de la guerra Civil, fou llavors que el lloc fou saquejat i incendiat. El 1939, la comunitat es trobava refugiada a Butsènit (Lleida) i no va poder tornar al monestir fins al 1948, un cop recuperades les mínimes condicions d'habitabilitat, fins que el 1970 es va traslladar a Barcelona. Actualment, s'ha restaurat la vida monàstica a Sixena. En els darrers anys el monestir ha esdevingut el focus d'un seguit de litigis relacionats amb el patrimoni que es va dispersar per causes diferents, durant el segle XX.
El panteó reial
Fotografia de Jbarberà, a Wikimedia
Il·lustració de Parcerisa publicada a:
Recuerdos y bellezas de España. Aragón (1844)
Decoració mural de la sala capitular
Bona part del seu valuós patrimoni artístic es va perdre o dispersar. En aquest capítol cal esmentar les importants restes de la decoració mural procedents de la sala capitular del monestir i que ara es troben al MNAC de Barcelona, es tracta d’una obra excepcional, malgrat el seu estat de conservació després dels danys soferts en un incendi, l'any 1936. Pot datar-se al voltant del 1200.
Pintures murals de la sala capitular (c1200)
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Retaule Major
Es conserven diversos elements del retaule major del monestir, obra encarregada per la priora Maria Ximénez d’Urrea (1510-1521), i que es va desmembrar amb la construcció d’un nou retaule barroc. D’autor desconegut, anomenat Maestro de Sigena. Al Museo Provincial de Huesca es conserven alguns compartiments, també al Museu de Lleida, entre altres indrets.
Retaule Major. Anunciació
Museo Provincial de Huesca
Retaule de la Mare de Déu
Al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona, es conserva un valuós retaule gòtic procedent del monestir de Sixena. El seu autor és conegut com Mestre de Sixena, tot i que també s'ha identificat amb Pere Serra, pintor actiu a Barcelona entre el 1357 i 1405/08.
Retaule de la Mare de Déu
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Tron prioral
Tron Prioral de Blanca d'Aragó (1321-1325). Ara al Museu de Lleida: diocesà i comarcal. Es tracta de la cadira de la priora de l'antic cor del monestir, en ús fins al segle XVIII. El 1904 va entrar al Museu Diocesà en un estat de conservació molt deficient, ara s'ha restaurat. És una obra de fusta de pi decorada amb escenes diverses, tant en la part anterior com posterior i laterals.
Tron Prioral de Blanca d'Aragó
Museu de Lleida: diocesà i comarcal
© Museu de Lleida: diocesà i comarcal (J.I. Rodriguez)
Sant Joan Baptista, Sant Fabià i Sant Sebastià
Al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona, es conserva un tríptic procedent del monestir de Sixena. Possiblement, l'estructura actual del retaule està formada combinant compartiments d'una peça de majors dimensions. És obra de Miguel Ximénez (segle XV) i està datada en l'any 1494.
Sants Joan Baptista, Fabià i Sebastià
Museu Nacional d'Art de Catalunya
- BACHES, Sergio (2005). El monasterio de Santa María de Sigena. Diputación G. de Aragón
- BERLABÉ, Carmen; PUIG, Isidre (2000). Retaules de Sixena al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. Una proposta de reconstrucció del retaule major del monestir. Seu Vella, núm. 2
- CANOSA, Francesc (2018). Sixena: La croada de la memòria. Juneda: Fonoll
- CAÑAMERAS, Guillem (2017). Josep Gudiol i Ricart (1904-1985). Salvament de patrimoni artístic més enllà de Sixena. Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, núm. 28
- CARRERAS CANDI, Francesc (1908). Excursions per la Catalunya aragonesa y provincia d’Osca. Sixena. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 164
- COMPANY, Ximo; i altres (1993). Exposició Pulchra. Centenari de la creació del Museu (1893-1993). Generalitat de Catalunya
- DE PANO, Mariano (2004). Real Monasterio de Santa María de Sijena. Saragossa: Caja Inmaculada
- GARCÍA-GUIJARRO, Luis (2006). Las cartas fundacionales del monasterio hospitalario de Santa María de Sigena, 1184-1188. Aragón en la Edad Media, núm. 19
- GILART, Núria (2011). La restauració i la conservació preventiva del Tron Prioral de Blanca d'Aragó i d'Anjou. L'atzarosa vida d'un moble. Estudi del moble, núm. 13
- MONSERRAT, Sebastián (1882). Aragón histórico, pintoresco y monumental. Tomo I, Huesca. Saragossa
- PÉREZ GONZÁLEZ, José María; dir. (2016). Enciclopedia del Románico en Aragón. Huesca. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- UBIETO, Agustín (1966). El Real Monasterio de Sigena (1188-1300). València: Anubar
- UBIETO, Agustín (1972). Documentos de Sigena. Vol. 1. València: Textos Medievales, 32
- VARON, Fr. Marco Antonio (1773-76). Historia del Real Monasterio de Sixena. Pamplona: Ibáñez / Longas
Al sud-oest de Vilanova de Sixena