Aquesta casa templera té el seu origen en el mas —o més aviat en el territori— de Bellestar, que Berenguer de Munells (o Molnells) va donar a l’orde del Temple l’any 1160 amb motiu del seu ingrés a la institució. Els templers van ampliar progressivament la donació inicial, de manera que, a partir de 1181, ja es pot parlar d’una comanda organitzada en aquest territori, vinculada a la comanda de Barberà.
El nom de Bellestar es va anar substituint progressivament pel de Rourell. L’any 1187, s’esmenta Berenguer de Talladell com a preceptor de la casa. Hom ha identificat la seva seu (la casa o “mesó”) a l’actual nucli de la Masó i no pas al Rourell, que es troba més al sud. Curiosament, entre els anys 1198 i 1204, la comanda del Rourell va tenir un caràcter mixt, amb presència femenina, un fet insòlit dins l’orde del Temple. De fet, s’esmenta Ermengarda d’Oluja amb el títol de “preceptora”. Aquesta preceptoria, però, va tenir una durada breu i, el 1248, els templers van vendre la casa i les seves propietats a Pere de Bordell. A causa d’això, la comanda no va tenir continuïtat ni va passar mai a l’orde de l’Hospital, fet que ha generat debat, fins i tot pel que fa a la seva localització. A llevant de la Masó es troba el molí de la Selva, que s’ha considerat d’origen templer. També es creu que l’origen de l’actual santuari de Paretdelgada podria estar vinculat a aquesta casa.
- CATALÀ I ROCA, Pere (1992). Els castells catalans. Vol. I. Barcelona: Rafael Dalmau Editor
- FUGUET SANS, Joan (1997). Templers i hospitalers. Vol. I. Barcelona: Rafael Dalmau Editor
- MIRET I SANS, Joaquim (1910, reed. 2006). Les cases de templers y hospitalers a Catalunya. Lleida: Pagès Ed.
- PLAZA ARQUÉ, Carme (1989). La Masó, un topònim de luxe. Antroponímia, toponímia i bibliografia. Núm. 37
- SANS I TRAVÉ, Josep Maria (1977). El Rourell, una preceptoria del Temple al Camp de Tarragona (1162?-1248). Boletín Arqueológico. Núm. 133-140. Tarragona