|
|
|
El convent de Santa Anna de frares franciscans recol·lectes fou
fundat a Alcover l’any 1582 gràcies a la intervenció de la
mateixa vila que així ho va demanar i de l’arquebisbe de
Tarragona Antoni Agustín. Els fou facilitada l’ermita de Santa
Anna que s’havia fundat el 1521 després que Alcover patís un
greu episodi de pesta, aquella capella s’havia aixecat als
afores de la vila, a tocar del camí de Mont-ral. Els primers
frares van adaptar-se a la primitiva construcció fins que al
voltant de l’any 1617 van poder començar les obres d’ampliació
de les dependències gràcies a la integració de la comunitat amb
els afers de la vila amb el conseqüent suport financer i la
relativa bona situació econòmica general. Però aquell mateix any
un aiguat va afectar Alcover i especialment el convent, va caure
l’església vella de Santa Anna a més de quedar afectades les
obres de construcció que estaven portant a terme. |
Santa Anna d'Alcover (Convent de
les Arts) |
|
|
Santa Anna d'Alcover
L'església, ara auditori |
L'arquebisbe de
Tarragona Antoni Agustín
Gravat de F. Muntamner, 1791
Biblioteca Nacional de España |
|
|
|
Després de l’aiguat es va poder continuar amb la construcció de
l’església nova en la que hi participarien algunes famílies
adinerades de la població, els promotors van aixecar les
capelles laterals que s’acabarien en el tercer quart del segle
XVII. Durant la mateixa època també es construirien les altres
dependències conventuals de la casa, refetor, cel·les, el
claustre de dos nivells, etc. A finals de segle la construcció
es podia considerar acabada i durant el segle XVIII va viure una
època de certa prosperitat, disposant d’una comunitat nombrosa,
que va permetre portar a terme obres d’ampliació i de millora.
Ja al segle XIX el convent d’Alcover va patir els efectes
adversos de la situació política i social de l’època, la guerra
del Francès va afectar Alcover i el seu territori. Va patir més
durant el Trienni Liberal quan, després d’un període de certa
calma, el 1822 el convent fou atacat resultant saquejat i
incendiat. Després encara va poder recuperar l’activitat. |
Santa Anna d'Alcover |
|
|
|
Però el 1835, després de la supressió de les cases monàstiques,
la comunitat va fugir del convent de Santa Anna per por a les
agressions, coneixedors dels successos en altres llocs, com ara
a Barcelona o Reus, malgrat tot alguns dels frares fugitius van
morir a mans dels revoltats. L’abandonament va portar també la
pèrdua dels béns mobles i de l’arxiu que foren cremats o es van
dispersar. D’acord amb el document de cessió de la primitiva
capella de Santa Anna als franciscans, la propietat del lloc va
retornar al municipi d’Alcover que més endavant el va arrendar,
a finals de segle estava en estat ruïnós, segons la descripció
que en fa Gaietà Barraquer. El 1920 el lloc fou cedit com a
caserna de la Guàrdia Civil i s’hi van fer algunes intervencions
per adequar-lo al nou ús. L’església havia perdut la coberta i
servia de magatzem. Un cop perduda la funció de caserna, els
edificis no van tenir un destí clar i van anar caient en ruïna
fins que a partir del 2010 es va impulsar la seva rehabilitació,
el 2011 el convent fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional i
ara, un cop rehabilitat, és un equipament cultural que porta el
nom de Convent de les Arts. |
Santa Anna d'Alcover
Capella dels Figuerola, amb la seva decoració
mural |
|
|
|
