Convent de Santa Anna d'Alcover

Malgrat els desperfectes, la construcció de la nova església va poder continuar amb la col·laboració de diverses famílies adinerades de la vila. Els promotors aixecaren les capelles laterals, que es van acabar durant el tercer quart del segle XVII. En aquesta mateixa època es van construir també la resta de dependències conventuals, com el refetor, les cel·les i el claustre de dos nivells. A finals del segle XVII, la construcció es podia considerar completada i, durant el segle XVIII, el convent va viure una època de prosperitat. La comunitat, nombrosa i consolidada, va permetre dur a terme obres d’ampliació i millora.

D’acord amb el document de cessió de la primitiva capella de Santa Anna als franciscans, la propietat del convent va retornar al municipi d’Alcover, que posteriorment el va arrendar. A finals del segle XIX, segons la descripció de Gaietà Barraquer, l’edifici es trobava en estat ruïnós. L’any 1920, el recinte fou cedit a la Guàrdia Civil per utilitzar-lo com a caserna, i es van dur a terme algunes reformes per adaptar-lo a aquesta nova funció. L’església, que ja havia perdut la coberta, es feia servir com a magatzem. Amb el temps, un cop la caserna va ser desocupada, els edificis van quedar sense un ús definit i es van anar deteriorant fins que, a partir del 2010, es va impulsar la seva rehabilitació. L’any 2011, el convent fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i, un cop restaurat, es convertí en un equipament cultural sota el nom de Convent de les Arts.