Convent de Santa Anna d'Alcover

Els primers frares van adaptar-se a la primitiva construcció fins que al voltant de l’any 1617 van poder començar les obres d’ampliació de les dependències gràcies a la integració de la comunitat amb els afers de la vila amb el conseqüent suport financer i la relativa bona situació econòmica general. Però aquell mateix any un aiguat va afectar Alcover i especialment el convent, va caure l’església vella de Santa Anna a més de quedar afectades les obres de construcció que estaven portant a terme.

Però el 1835, després de la supressió de les cases monàstiques, la comunitat va fugir del convent de Santa Anna per por a les agressions, coneixedors dels successos en altres llocs, com ara a Barcelona o Reus, malgrat tot alguns dels frares fugitius van morir a mans dels revoltats. L’abandonament va portar també la pèrdua dels béns mobles i de l’arxiu que foren cremats o es van dispersar. D’acord amb el document de cessió de la primitiva capella de Santa Anna als franciscans, la propietat del lloc va retornar al municipi d’Alcover que més endavant el va arrendar, a finals de segle estava en estat ruïnós, segons la descripció que en fa Gaietà Barraquer. El 1920 el lloc fou cedit com a caserna de la Guàrdia Civil i s’hi van fer algunes intervencions per adequar-lo al nou ús. L’església havia perdut la coberta i servia de magatzem. Un cop perduda la funció de caserna, els edificis no van tenir un destí clar i van anar caient en ruïna fins que a partir del 2010 es va impulsar la seva rehabilitació, el 2011 el convent fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional i ara, un cop rehabilitat, és un equipament cultural que porta el nom de Convent de les Arts.