Eremitori de Sant Pere de Gaià
Comunitat de Sant Pere del Gaià / Beati Petri de Gayano / Sanctum Petrum de Gaia
(Aiguamúrcia, Alt Camp)
A la riba dreta del Gaià, aigües amunt del monestir de Santes Creus, es troben les ruïnes d’una església d’origen antic, de la qual es coneix el seu passat eremític, anterior a l’arribada dels cistercencs a Santes Creus.
La referència més antiga a aquesta església de Sant Pere de Gaià es troba en una donació atorgada l’any 980 pel comte Borrell II de Barcelona. Posteriorment, el 1154, torna a aparèixer esmentada en una butlla del papa Anastasi IV, on es confirmen els béns de l’església de Tarragona; en aquest document, s’hi menciona tant l’església de Sant Pere de Gaià com una altra dedicada a Santes Creus del Gaià. Almenys la primera església va funcionar com a centre eremític, habitat per anacoretes, i es va desenvolupar abans de l’arribada dels cistercencs a Santes Creus, a partir del 1160. Cap al 1170, aquells anacoretes s’integraren a l’abadia cistercenca, que va esdevenir propietària de Sant Pere i dels seus béns. Actualment, es conserven les ruïnes de l’església.
Il·lustració del Liber Chronicarum (1493)
Bayerische Staatsbibliothek
- FORT I COGUL, Eufemià (1965). L’eremitisme a la Catalunya Nova. Studia Monastica. Vol. 7-1. Abadia de Montserrat
- FORT I COGUL, Eufemià (1995). El eremitismo en la archidiócesis Tarraconense. España eremítica. Leyre
- FUENTES I GASÓ, Manuel-Maria (1995). Sant Pere de Gaià. Catalunya romànica. Vol. XXI. Barcelona: Enciclopedia Catalana
- GAVÍN, Josep M. (1980). Inventari d'esglésies. Vol. 6. Barcelona: Artestudi
Les restes d’aquesta església es troben a la riba dreta del Gaià, al nord del monestir de Santes Creus, a prop de la carretera del Pont d’Armentera