Monestir de Santes Creus

Santa Maria de Santes Creus / Sanctae Cruces / Sanctis Crucibus

(Aiguamúrcia, Alt Camp)

Santes Creus
Santes Creus
La plaza del monasterio

És un dels grans monestirs de Catalunya, per la seva història, valor monumental i el bon estat de conservació que presenta. La construcció d’aquesta casa monàstica de l’Alt Camp va venir precedida d’un establiment efímer al vessant nord de la serra de Collserola després que l’any 1150 el senescal de Barcelona Guillem Ramon I de Montcada fes donació d’unes terres del lloc de Valldaura (Vallès Occidental) als cistercencs del monestir occità de la Grand Selva (Tarn i Garona).

Santes Creus
Santes Creus

El lloc de Valldaura no era l’adient per un establiment monàstic cistercenc, per això el 1155 hi va intervenir el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, que va donar una propietat seva situada a Ancosa (la Llacuna, Anoia) amb millors condicions geogràfiques, hom pensa que mai s’hi van arribar a establir perquè el lloc tampoc era del tot convenient. El 1160 es va fer una nova donació amb dels terrenys de Santes Creus, prop del Gaià, amb una església preexistent que s’ha considerat d’origen eremític, on es va aixecar el monestir definitivament. La fundació no va culminar del tot fins el 1168, quan una butlla del papa Alexandre III va declarar la nova casa depenent directament de Roma, lliure de la intervenció episcopal. Després d’uns primers abats d’origen occità fou designat per aquest càrrec Pere de Valldaura (1158-1184) el primer abat fill del país.

Cap el 1170 començaren les construccions provisionals per acollir els monjos que s’aplegaven al voltant de la capella de la Santíssima Trinitat, que encara es conserva. A la mateixa època s'hi va afegir la comunitat veïna de Sant Pere de Gaià. Després (1174) va començar la construcció del monestir definitiu, seguint la distribució dels espais característica dels monestirs cistercencs. El 1221 hom va poder consagrar l’església que, possiblement, encara no era acabada del tot, també es va edificar un claustre, anterior a l’actual, del qual encara perdura el templet del lavabo de decoració més senzilla, que contrasta amb la resta, aixecat posteriorment.

Santes Creus
Santes Creus
La plaça del monestir
Santes Creus
Santes Creus
Portal de l'església

D'aquella primera època són la sagristia, sala capitular i el parlador (que comunica el claustre amb la zona posterior del complex). A sobre d’aquest conjunt es va aixecar poc després el dormitori dels monjos, començat el 1191 i enllestit ja al segle XIII. Sota l’abadiat de sant Bernat Calbó (1226-1233) i després d’un període de problemes econòmics, es va reprendre l’activitat constructora, gràcies a la col·laboració dels sobirans.

Pere el Gran (1240-1285) fou el primer monarca que va disposar el seu enterrament al monestir. Posteriorment el creuer de l’església va acollir la tomba del seu fill Jaume II el Just (1267-1327) i la seva esposa Blanca d’Anjou (1283-1310). És en aquesta època que es va aixecar el Palau Reial. L'abat Bonanat de Vila-seca fundà els monestirs filials de Valldigna a la Safor (1298) i d'Altofonte, prop de Palerm, Sicília (1308). Santes Creus també intervingué en la fundació de l'orde militar de Montesa el 1319.

El 1313 es va posar la primera pedra d’un nou claustre, que havia de substituir l’anterior, que encara no s’havia acabat. Aquest claustre s’aparta de l’estil característic cistercenc i presenta una decoració exuberant de figures de tota mena, però predominant les fabuloses, amb animals monstruosos, en front de les escenes religioses. En aquesta obra hi va treballar Reinard Fonoll, un personatge probablement anglès que fou contractat el 1332 per l’abat Francesc Miró (1335-1347). Aquest claustre es va inaugurar el 1341 i es va restaurar al segle XX.

Santes Creus
Santes Creus
El claustre
Santes Creus
Santes Creus
El claustre posterior, considerat originari de Bonrepòs

Segueix un llarg període de decadència, que no va impedir que es portessin a terme noves obres de poca entitat, com ara reformes al Palau Reial i l’adaptació de l’armarium com a capella de l’Assumpta, al claustre. Entre el 1376-77 s’hi van fer construccions defensives, amb els merlets que coronen l’església i el claustre. El 1452 els béns de Santa Maria de Bonrepòs van passar a Escaladei i Santes Creus, el primer es va quedar amb les propietats properes i el darrer amb els objectes litúrgics i les propietats més allunyades, s’ha dit que el claustre posterior de Santes Creus procedeix de Bonrepòs.

Els darrers anys foren d’una certa prosperitat, es van fer diverses obres d’adaptació de les dependències del monestir. Un nou palau de l'abat fou aixecat el 1640 sobre l'antic hospital dels Pobres, el 1733 fou construïda la infermeria i ampliat el refetor, que perdé els trets gòtics. A la segona meitat del segle XVIII s'acabà la urbanització de les places i la construcció del portal de l'Assumpta.

Santes Creus
Santes Creus
El Palau abacial i reial
Santes Creus
Santes Creus
Interior de l'església

Ja al segle XIX, el monestir va viure els infortunis propis de l’època. Pel que fa a la guerra del Francès, tot i que les tropes hi van entrar i la comunitat va fugir temporalment, no sembla que ni els edificis ni el mobiliari van patir especialment els efectes del seu pas. El 1820 fou suprimit i els seus béns sortiren a subhasta dividint el conjunt en lots diversos, pel que fa al mobiliari, tot i patir pèrdues, aquestes es poden considerar lleus. La comunitat es va reintegrar el 1823 però el monestir fou definitivament abandonat el 1835, arran dels fets de juliol de Reus i Barcelona, en aquell moment i malgrat la situació patida, la comunitat encara tenia trenta-cinc membres.

El 1843 l'antic monjo Miquel Mestre, rector de la parròquia, fundà el poble de Santes Creus; va demanar l'església major per a la parròquia, i li va retornar el culte, més tard el palau de l'Abat va esdevenir la seu de l'ajuntament. El trasllat del presidi de Tarragona (1870) i la tercera guerra Carlina (1874) causaren importants destruccions, reparades després per la Comissió de Monuments de Tarragona. El 1921 fou declarat monument nacional i a partir d’aquell moment es van dur a terme tasques importants de restauració i conservació. Ara aquest important monument és propietat de la Generalitat de Catalunya.

Santes Creus
Santes Creus
Fotografia del Catálogo Monumental de España (1900-1961). Tarragona (c1909)
Santes Creus
Santes Creus

Santes Creus
Santes Creus
Els sepulcres reials (Jaume II i Pere el Gran)
Santes Creus
Santes Creus

Filiació de Santes Creus

Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)

Abadia de Claravall (Aube)


Abadia de la Grand Selva (Tarn i Garona) / 1145


Monestir de Santes Creus (Alt Camp) / 1152


Monestir de la Valldigna (València) / 1279

Abadia d’Altofonte (Sicília) / 1307

Santes Creus
Santes Creus
Sepulcre de l'abat Guillem de Ferrera (†1375)

Sepulcre de Pere el Gran

La tomba de Pere el Gran (1240-1285) fou encarregada pel seu fill Jaume II que la va manar construir en el lloc triat per seu pare (és a dir aquest monestir de Santes Creus) tot i haver estat excomunicat. El 1291 es va encarregar la seva confecció al mestre Bartomeu de Girona utilitzant una banyera romanoegípcia enviada pel mateix Jaume II quan era rei de Sicília. El sepulcre està format per la banyera antiga, un templet decorat amb imatges al seu damunt i tot el conjunt cobert per un baldaquí. El cos reial es va traslladar a aquest lloc d’enterrament el 1295, després es va fer el baldaquí i els daurats, acabats deu anys després. Aquest sepulcre fou obert el 2010, moment en que es van investigar les restes del monarca i es va restaurar i netejar el conjunt.

Santes Creus
Santes Creus
Sepulcre de Pere el Gran

Sepulcre de Jaume II i Blanca d'Anjou

Sepulcre de Jaume II (mort el 1327) i Blanca d’Anjou (morta el 1310). L’obra es va fer entre el 1311 i 1316 hi intervingueren diversos mestres (Pere de Prenafeta, Pere de Bonull i Francesc de Monflorit). Va seguir el model del sepulcre de Pere el Gran.

Santes Creus
Santes Creus
Els sepulcres reials (Jaume II i Pere el Gran)
Santes Creus
Santes Creus
Sepulcre de Jaume II i Blanca d’Anjou
Jacent de Blanca d'Anjou
Santes Creus
Santes Creus
Exterior de l'absis central amb la rosassa
Santes Creus
Santes Creus
El cimbori gòtic
Santes Creus
Santes Creus
El claustre
Santes Creus
Santes Creus
El claustre
Santes Creus
Santes Creus
Templet del lavabo
Claustre de Santes Creus
El claustre de
Santes Creus
Santes Creus
Santes Creus
Claustre
Santes Creus
Santes Creus
Claustre: Músic amb sac de gemecs. Soldat
Santes Creus
Santes Creus
La sala capitular
Santes Creus
Santes Creus
La sala capitular
Sala capitular
La sala capitular de
Santes Creus
Santes Creus
Santes Creus
L'antiga capella de la Trinitat
Santes Creus
Santes Creus
El dormitori
Santes Creus
Santes Creus
Antic escriptori i més endavant celler
(foto de 1988)
Santes Creus
Escut de Santes Creus
Publicat per Gaìetà Barraquer a:
Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX

Patrimoni dispers del monestir de Santes Creus

Retaule de la Mare de Déu

El 1403 es va encarregar un nou retaule, obra començada per Pere Serra, que devia fer els preparatius i que va enllestir el 1410 Lluís Borrassà i on hi va treballar també Guerau Gener. El retaule constava de dos cossos separats per la imatge de la Mare de Déu. A cada costat quatre escenes de grans dimensions amb representacions de la vida de la Mare de Déu, a més dels pinacles amb els Evangelistes i la predel·la mal conservada. Ara el retaule es conserva repartit entre el MNAC i el Museu Diocesà de Tarragona.

Santes Creus
Naixement (detall)
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
Santes Creus
Resurrecció de Crist
Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona
Santes Creus
Esquema del retaule major gòtic de Santes Creus
Retaule gòtic
Retaule de la Mare de Déu...
Santes Creus
Pica baptismal (segles XII-XIII)
Museu Diocesà de Tarragona
Santes Creus
Mare de Déu del Roser
Germans Alegret ? (1599)
Museu Diocesà de Tarragona

Santes Creus
Santes Creus
Gravat del Voyage pittoresque et militaire en Espagne (1826-30)
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Santes Creus
Santes Creus
Gravat del Voyage pittoresque et militaire en Espagne (1826-30)
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Bibliografia:
  • Album pintoresch-monumental de Catalunya - Santes Creus (1883). Barcelona: A. C. d'Excursions Científicas
  • BALUJA, Josep; OLIVER, Jesús M. (2008). Els capitells del claustre de Santes Creus. Valls: Cossetània
  • BALDOR ABRIL, Elisabeth (1999). El monestir de Santes Creus des del primer abadiat quadriennal a la guerra dels Segadors (1619-1641). Valls: C. C. Alt Camp
  • ESPAÑOL, Francesca (2003). Els palaus abacials i les residències reials als monestirs. L'art gòtic a Catalunya. Arquitectura III. Barcelona: Enciclopedia Catalana
  • BARRACHINA NAVARRO, Jaume (2007). El mestre Bartomeu de Girona. L'art gòtic a Catalunya. Escultura I. Barcelona: Enciclopedia Catalana
  • BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Vol. 1. Barcelona: J. Altés
  • BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1915-16). Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX. Tomo I / III. Barcelona: J. Altés
  • CABESTANY I FORT, Joan-F. (1995). Santa Maria de Santes Creus. Catalunya romànica. Vol. XXI. Barcelona: Enciclopedia Catalana
  • CABESTANY I FORT, Joan-F. (2003). El monestir de Santes Creus. L'art gòtic a Catalunya. Arquitectura II. Barcelona: Enciclopedia Catalana
  • CARRERAS I CASANOVAS, Antoni (1992). El monestir de Santes Creus 1150-1200. 2 vol. Valls: I. E. Vallencs
  • CARRERO SANTAMARÍA, Eduardo (2018). El claustre posterior del monestir de Santes Creus. Una perspectiva des del Cister de la Corona d’Aragó. Santes Creus: Revista de l’Arxiu Bibliogràfic
  • DOMÍNGUEZ BORDONA, J. (1952). El escritorio y la primitiva biblioteca de Santes Creus. Tarragona. I. E. Tarraconenses
  • CREUS, Teodoro (1884). Santas-Creus. Descripción artística de este famoso monasterio. Vilanova i al Geltrú: F. Miquel
  • ESPAÑOL, Francesca (2003). Els palaus abacials i les residències reials als monestirs. L'art gòtic a Catalunya. Arquitectura III. Barcelona: Enciclopedia Catalana
  • FORT I COGUL, Eufemià (1972). El Senyoriu de Santes Creus. Barcelona: F. Vives Casajuana
  • FORT I COGUL, Eufemià (1972). Santes Creus de l'exclaustració ençà. Santes Creus
  • FORT I COGUL, Eufemià (1976). El monestir de Santes Creus. Vuit segles d'història i d'exemplaritat. Santes Creus
  • FORT I COGUL, Eufemià (1978). Sant Bernat Calbó abat de Santes Creus i bisbe de Vic. Reus: Ass. Estudis Reusencs
  • HERNÁNDEZ SANAHUJA, Buenaventura (1886). Historia del Real Monasterio de SS. Creus: su fundación, progresos... Tarragona: V. H. Tort
  • JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
  • LIAÑO MARTÍNEZ, Emma (2007). La primera escultura trescentista al monestir de Santes Creus. L'art gòtic a Catalunya. Escultura I. Barcelona: Enciclopedia Catalana
  • MALLART RAVENTÓS, Lurdes (1990). Empremtes iconogràfiques angleses en els monstres del claustre de Santes Creus. Quaderns d'Història Tarraconense. Diputació de Tarragona
  • MARTINELL, Cèsar (1929). El monestir de Santes Creus. Barcelona: Ed. Barcino
  • MATA DE LA CRUZ, Sofia (2003). Una taula amb la Mare de Déu del Roser, procedent del monestir de Santes Creus. Taüll. Núm. 9
  • MIQUEL, Marina; i altres (2012). Les tombes reials de Santes Creus. Tribuna d'Arqueologia (2010-2011). Barcelona. Generalitat de Catalunya
  • PALOL SALELLAS, Pere (1957). El pie de altar, de época visigoda, de Santes Creus. Boletín Arqueológico. Núm. 57-60
  • PONS TRAVAL, Juan Bta. (1896). Monasterio de Santas Creus (Tarragona). Barcelona: As. Arquitectos de Cataluña
  • PAPELL I TARDIU, Joan (2005). Diplomatari del monestir de Santa Maria de Santes Creus (975-1225). Barcelona: Fundació Noguera
  • RUIZ I QUESADA, Francesc (2005). Guerau Gener. L'art gòtic a Catalunya. Pintura II. Barcelona: Enciclopedia Catalana
  • SALAS, Ramón (1894). Monasterio de Santas Creus. Tarragona: Arís
  • VIVES I MIRET, Josep (1955). El enigma del claustro posterior de Santes Creus. Boletín del Archivo Bibliográfico de Santes Creus. Núm. 2. Santes Creus
  • VIVES I MIRET, Josep (1969). Reinard des Fonoll escultor i arquitecte anglès renovador de l'art gòtic a Catalunya (1321-1362). Barcelona: Blume

Situació:
Vista aèria

L'antic monestir cistercenc de Santes Creus és situat al municipi d'Aiguamúrcia, per un trencall de la carretera del Pont d'Armentera. Ben indicat