Monestir de Santa Maria de Valldigna

La primera comunitat va ocupar una llotja musulmana al lloc de Benizael, que van anar adaptant a les seves necessitats aixecant noves construccions, especialment una església, que després anirien ampliant. El 1354, el monestir va resultar malmès a causa de la guerra de la Unió i en els anys següents es treballava en la seva recuperació. El 1371, Valldigna va comprar l'alqueria de Rascanya, on el 1378 va fundar el priorat, i més tard monestir de Sant Bernat de Rascanya, que va perviure fins al 1545, quan va passar als jerònims i seria conegut en endavant amb el nom de Sant Miquel dels Reis (València). Mentrestant, el 1396, Valldigna fou víctima d'un terratrèmol que el va afectar notablement.

Durant la segona meitat del segle XVII s'aixecava una nova església, l'actual, mentre que la casa, després d'intromissions en el seu govern, va quedar en decadència, fet que es va agreujar amb la guerra de Successió, a començament del segle XVIII. Ja al segle XX, va patir els efectes de la guerra del Francès, del Trienni Liberal i, sobretot, la desamortització, que la va suprimir. El monestir va passar a mans particulars i els béns mobles es van perdre o dispersar, aquests també patirien després els efectes de la guerra Civil. Les dependències monàstiques es van anar perdent o utilitzant per a activitats agrícoles, amb el consegüent deteriorament. La protecció no va arribar fins al 1970, però no va evitar que continués l'espoli. No fou fins al 1991 que va passar a mans públiques, es va aturar el deteriorament i van començar les tasques de recuperació de les dependències que encara es mantenien.