Monestir de Santa Maria de la Murta

L’assentament eremític de la Murta, o de la vall de Miralles, ja estava en ple funcionament en l’any 1357 i disposava d’un terreny cedit per Arnau Serra on s’havien aixecat onze ermites amb els seus ocupants, un d’ells, Pere Barreda, els encapçalava d’alguna manera. Fou en aquella data de 1357 quan van aconseguir de Pere IV una llicència per aixecar un monestir a la vall, el 1369, el mateix Pere posava el monestir sota la seva protecció. El 1374 es va aprovar la fundació del monestir jerònim de Xàbia atorgant també llicència per estendre’s amb altres monestirs, alguns monjos de la Murta van professar a Xàbia mentre avançaven en l’assentament del seu propi monestir.

En el segle següent es va donar un nou impuls constructiu i es va començar a bastir una nova església, però l'obra no es va poder enllestir fins que en el segle XVII va començar una nova etapa constructiva i també es van anar instal·lant els retaules i altre mobiliari. En el segle XVIII es treballava en les dependències annexes al monestir, hospital, etc. Ja en el segle XIX, la casa va patir els efectes de la guerra del Francès, la supressió temporal durant el Trienni Liberal i el 1835, l'expulsió definitiva de la comunitat. El 1838 el lloc va passar a mans de particulars i es va procedir al seu desmantellament amb la finalitat d'aprofitar els materials per a altres construccions. A finals del segle XIX ja estava en ruïnes, aquestes ocupades per la vegetació. En els anys vuitanta del segle XX, l'ajuntament va aconseguir la propietat del lloc i des dels anys noranta es treballa en el seu estudi, conservació i recuperació.