El precedent del monestir jerònim de Cotalba cal cercar-lo a la costa, a Xàbia (la Marina Alta), cap al 1340 en aquell indret es van establir uns ermitans, la seva comunitat es va consolidar i van demanar el reconeixement al papa d'Avinyó. En la mateixa època sorgia una iniciativa paral·lela a Castella, que va prendre forma a Lupiana (Guadalajara) que, l'any 1373, va ser aprovada com a regla monàstica pel papa, l'any següent Sant Jeroni de Xàbia també ho aconseguia, quedant assimilats i donant origen als jerònims.
Malauradament, el 1386 la casa fou víctima d'un atac dels pirates barbarescos que van capturar la comunitat, aquesta va romandre dos anys en captivitat, fins que foren rescatats per Alfons d'Aragó, marquès de Villena, que els va assignar un lloc prop de Gandia, apartat del mar i, per tant, més segur. Va adquirir terres que estaven en mans de moriscos i també va aconseguir l'oportuna llicència de trasllat, atorgada pel seu germà Jaume, bisbe de València. El 1389, el monestir va poder ser ocupat per la comunitat jerònima, el seu prior fou Jaume, el mateix que tenia el monestir de Xàbia, quan fou assaltat. El marquès de Villena va continuar protegint el monestir, que el va fer beneficiari de donacions importants, a més de finançar la construcció del monestir, i la reparació de l'antic que havia estat destruïda pels pirates.
El període constructiu inicial es va allargar pel segle XV, després el conjunt es va ampliar amb la intervenció de María Enríquez, duquessa de Gandia (1474-1539). Al segle XIX el monestir va patir els efectes de la guerra del Francès, una exclaustració temporal durant el Trienni Liberal i més tard l'exclaustració definitiva (1835). Sortosament, el lloc es va veure afavorit amb l'arribada dels nous propietaris, que van respectar els edificis i en van fer una residència, a més de tenir usos agrícoles, les modificacions que es van portar a terme foren respectuoses pel conjunt monàstic, si ho comparem amb el maltractament i pèrdua de béns mobles i immobles que van patir altres cases monàstiques. El Museu de Belles Arts de València conserva el retaule major de l'església del monestir.
Claustre
Claustre
Claustre
Claustre
Claustre i escala gòtica
Cala capitular, ara capella
Mural en grisalla de Nicolau Borràs
Església
Claustre superior
Mènsula del claustre superior
Mènsula del claustre superior
Mènsula del claustre superior
Mènsula del claustre superior
Cuina
Retaule major de l'església del monestir
Obra de fra Nicolau Borràs Falcó (1530-1610), que com a compensació per la seva feina va demanar ésser admès a la comunitat de Cotalba. Fou un seguidor de Joan de Joanes. Al Museu de Belles Arts de València es conserva el retaule gairebé complet, només manca la imatge de sant Jeroni que centrava el conjunt, després de la desamortització el retaule es va desmembrar i la imatge, que es conservava en una església, fou cremada el 1936.
Retaule major
Museu de Belles Arts de València
Retaule major
Museu de Belles Arts de València
Retaule major
Museu de Belles Arts de València
- CATALÁ, Miguel Ángel (2019). Conventos y monasterios valencianos. Vol. 1. Paterna: Ed. Sargantana
- DELICADO, Francisco J.; i altres (2000). El Monasterio de Cotalba (Gandía). Una fundación Jerónima del Siglo XIV. Ars Longa, núm. 9-10
- GALERA, Rubén (2023). El ‘Llibre de la fundació de Sant Jeroni de Cotalba’ (1569) de fra Joan Baptista de Salamanca. Revista valenciana de filologia. VII
- MATEOS, Isabel; i altres (1999). El arte de la orden jerónima. Historia y mezenazgo. Iberdrola
- REVUELTA, Josemaría (1982). Los jerónimos. Guadalajara: I. P. C. Marqués de Santillana
- SIGÜENZA, José de (1907). Historia de la orden de San Jerónimo. Tomo 1. Madrid: Bailly Baillière
- VERCHER, Joan Josep (2013). Los monasterios de la Reconquista en la provincia de Valencia, Monestir de Sta. María de la Valldigna, Monestir de St. Jeroni de Cotalba y Monestir de Sta. María de la Murta. Universitat Politècnica de València
- VILLANUEVA, Joaquín Lorenzo (1806). Viage literario a las iglesias de España. Vol. IV. (Segorve). Madrid: Imprenta Real
El monestir és al terme d'Alfauir, a ponent de Gandia