Aquest monestir és una peça clau del període fundacional de l'orde monàstic de Sant Jeroni, aquest es va formar a partir de diversos nuclis eremítics, entre els quals, el de Nuestra Señora del Castañar (Mazarambroz, Toledo) que el 1366 ja s'havia traslladat a Villaescusa (Orusco de Tajuña, Madrid) i l'any següent a San Bartolomé de Lupiana (Guadalajara). En aquest procés hi van intervenir personalitats diverses, entre elles, Fernando Yáñez de Figueroa i Pedro Fernández Pecha, un antic funcionari reial que es va retirar com eremita.
Façana de l'església
El trasllat d'aquells eremites a Lupiana s'hauria efectuat per la conveniència del nou lloc, que era propietat de la família de Pedro Fernández Pecha, on s'havia erigit una capella dedicada a sant Bartomeu. Per això van obtenir l'oportuna llicència de l'arquebisbe de Toledo, Gómez Manrique. En aquest indret mantindrien la vida eremítica i la capella de San Bartolomé s'utilitzava per a les cerimònies comunes, però ben aviat van començar a modificar el seu estil de vida, deixant la pràctica de l'eremitisme en benefici de la vida cenobítica. El 1373 el papa Gregori XI va aprovar oficialment l'orde, donant-los la regla de Sant Agustí, el 1374 l'eremitori es transformaria en monestir i va començar la construcció de les pertinents dependències monàstiques, amb la construcció del primer claustre. En els anys següents, des d'aquest monestir es van anar creant d'altres, alguns d'ells en altres eremitoris que s'havien desenvolupat de manera paral·lela a aquest, generant una ràpida expansió de l'orde.
Per aquesta expansió, i per la construcció del monestir, els jerònims van comptar amb el suport econòmic de la casa dels Mendoza, de Guadalajara, i en els anys següents es va anar construint el gran monestir. La casa fou la seu de la direcció de l'orde, el lloc on se celebrava periòdicament el Capítol General jerònim. Gràcies a la seva posició, va gaudir d'un ampli període de prosperitat que es va allargar fins al segle XVIII, les adversitats van arribar en el segle XIX, tot i no patir significativament els efectes de la guerra del Francès, el 1836 el monestir fou suprimit a causa de la desamortització, els frares el van haver d'abandonar i els seus béns es van anar perdent, sigui per venda de les finques o per l'abandonament dels béns mobles, arxiu i biblioteca. Es conserva bona part de les estructures del monestir, entre les quals hi destaca el gran claustre projectat per Alonso de Caovarrubias, el 1535. L'església del segle XVII va quedar molt afectada per l'esfondrament de la seva volta.
Portal de l'església
Interior de l'església
Claustre
Claustre
Claustre
Claustre
Claustre
Celler
Sepulcre d'Aldonza de Mendoza (†1435)
Museo de Guadalajara
Consejería de Educación, Cultura y Deportes
Claustre
Genaro Pérez Villaamil
Publicat a España Artística y Monumental (1865)
- HERRERA, Antonio (1974). Monasterios y conventos en la provincia de Guadalajara. Guadalajara: I.C. Marqués de Santillana
- HERRERA, Antonio (1997). Monasterios medievales de Guadalajara. Guadalajara: Aache
- MATEOS, Isabel; i altres (1999). El arte de la orden jerónima. Historia y mezenazgo. Iberdrola
- QUADRADO, Jose Maria; i altres (1886). España, sus monumentos y artes, su naturaleza e historia. Castilla La Nueva. Vol. II. Barcelona: Cortezo
- REVUELTA, Josemaría (1982). Los jerónimos. Guadalajara: I. P. C. Marqués de Santillana
- SIGÜENZA, José de (1907). Historia de la orden de San Jerónimo. Tomo 1. Madrid: Bailly Baillière
- ZOLLE BETEGÓN, Luis (1996). El Monasterio de San Bartolomé de Lupiana. Precisiones en torno a su construcción. Archivo Español de Arte, núm. 275
Lupiana és a llevant de Guadalajara