Convent de San Antonio de Mondéjar

La construcció hauria començat poc després, en l'obra va col·laborar econòmicament el seu germà, Diego Hurtado de Mendoza, bisbe de Sevilla, però el gruix de la construcció la va impulsar el fill del fundador, Luis Hurtado de Mendoza (1489-1566), que segurament s'allargaria fins a mitjan segle XVI. D'aquell convent es conserven les ruïnes de l'església, ara consolidades, que encara mostren part del treball escultòric, especialment a la portada de l'església, segurament obra de l'arquitecte Lorenzo Vázquez. La casa conventual va patir una ocupació militar durant la guerra del Francès, que la va afectar. El 1836, un cop suprimit el convent, el lloc fou espoliat i les restes es van anar perdent, encara l'any 1916 bona part dels seus murs es van utilitzar per a la construcció d'una plaça de toros, malgrat la seva protecció (1923), no fou fins a l'any 2014, quan l'Ajuntament va comprar les restes de l'església i es va procedir a la consolidació i restauració d'aquestes.