Aigüesvives / Aquarum Vivarum
(Carcaixent, la Ribera Alta, València)
Hi ha versions diverses sobre l'origen d'aquest convent agustí, Villanueva es fa ressò de l'opinió estesa des d'antic que situava en aquest indret el monestir Servità i el seu abat, Donat. Una altra versió situa la fundació, o reconstrucció després de l'ocupació islàmica, en època de Jaume I, el 1239. D'aquesta època és el descobriment miraculós d'una imatge de la Mare de Déu, que explica l'actual advocació de Santa Maria d'Aigües Vives. Hi ha més notícies d'aquesta època, però són indirectes. Durant els segles XVI i XVII es van portar a terme importants obres de construcció, però fou saquejat durant la guerra de Successió. Al segle XIX va passar per la guerra del Francès i el Trienni Liberal, fins que es va suprimir la casa a causa de la desamortització i va passar a mans de particulars.
Fotografia publicada a Játiva Turista (1927)
- CATALÁ, Miguel Ángel (2019). Conventos y monasterios valencianos. Vol. 1. Paterna: Ed. Sargantana
- ESTRADA, Basilio (1988). Los agustinos ermitaños en España hasta el siglo XIX. Madrid: Revista Agustiniana
- JORDAN, Jayme (1704). Historia de la provincia de la Corona de Aragon de la orden de los Ermitaños de San Agustin. Parte I. València: J. García
- TIRON, René (1851). Historia y trajes de las ordenes religiosas. Vol. 1. Barcelona: Martí y Artigas
- TORIJA, Carolina (2013). Ruta de los Monasterios de La Safor: Una alternativa al turismo de sol y playa. Universitat Politècnica de València
- VILLANUEVA, Joaquín Lorenzo (1806). Viage literario a las iglesias de España. Vol. IV. (Segorve). Madrid: Imprenta Real
Aquest convent dominicà es va fundar al segle XV en el lloc on, el 1239, es va produir un episodi miraculós que seria conegut com a Miracle dels Corporals, en el marc dels enfrontaments entre les tropes de la Corona d'Aragó i els sarraïns. El 1422, Olf de Pròxita va impulsar la creació de la casa dominica, que poc més endavant es va convertir en Universitat i Estudi General. Durant la guerra de Successió va patir un incendi i es va haver de restaurar, aixecant un claustre nou. Després de la desamortització, va passar a mans particulars i es va dedicar a activitats agrícoles. Ara està a càrrec de la Diputació de València.
- CATALÁ, Miguel Ángel (2019). Conventos y monasterios valencianos. Vol. 2. Paterna: Ed. Sargantana
- DIAGO, Francisco (1599). Historia de la provincia de Aragón de la Orden de Predicadores. Barcelona: Santa Caterina
- TORIJA, Carolina (2013). Ruta de los Monasterios de La Safor: Una alternativa al turismo de sol y playa. Universitat Politècnica de València