Després de diversos intents i negociacions, Jaume I va prendre possessió de Xàtiva l’any 1248, un lloc notable en època islàmica que va conservar aquesta qualitat després de passar a mans de la Corona d’Aragó. Els franciscans, que tenien presència a la ciutat des del 1294, van demanar l’establiment d’un monestir femení a Jaume el Just, que ho va aprovar el 1325. En l’establiment de les clarisses hi va participar molt activament Saurina d’Entença, vídua de Roger de Llúria, considerada la fundadora.
L'any següent, la fundació fou aprovada pel papa Joan XXII i va començar la construcció del monestir, en aquell moment extramurs. Per fer efectiva la posada en marxa de la casa es va fer venir una comunitat de monges des del monestir de Santa Clara de Tortosa, que hauria arribat a Xàtiva el 1336. De bon començament la vinguda de monges catalanes va despertar molta oposició, de tal manera que mesos després, Pere el Cerimoniós va aconseguir que es demanés que deixessin el monestir amb l'objectiu de posar monges valencianes. Les monges tortosines no van acceptar aquest canvi i es va encetar un litigi, mentre que a la casa hi havia dues comunitats amb la seva respectiva abadessa, el 1337 hi va intervenir el papa que va dictaminar que l'abadessa i comunitat valencianes eren les legítimes, però la resistència encara es va perllongar fins al 1339, quan les monges tortosines van tornar al lloc d'origen.
El 1348, va patir els efectes de la guerra de la Unió que va provocar la fugida de les monges i l'incendi i ruïna del monestir, poc després, a causa d'un nou conflicte bèl·lic, es va enderrocar el monestir per evitar la seva fortificació militar, el 1358 el papa va autoritzar la construcció d'un nou edifici a l'interior de la ciutat. Al segle XVIII van arribar més infortunis, el 1707, en el marc de la guerra de Successió, Xàtiva fou durament castigada, Felip V va ordenar l'incendi de la ciutat i aquest monestir també en va patir les conseqüències, les monges es van haver de refugiar a la ciutat de València. A mitjans d'aquell segle un terratrèmol va tornar a exclaustrar temporalment la comunitat.
Malgrat tots els infortunis, el monestir va aconseguir un desenvolupament econòmic envejable i la seva comunitat era molt nombrosa. Les monges es van mantenir en aquest indret fins al 2001, quan el monestir fou suprimit a causa de la manca de vocacions, les darreres monges es van dispersar i ingressar en altres cases de l'orde. Actualment, el monestir és de propietat pública i s'ha destinat a centre cultural vinculat a la fundació impulsada per Raimon i Annalisa Corti.
El claustre abans de la destrucció
Fotografia publicada a Játiva Turista (1933)
Fotografia publicada a Játiva Turista (1933)
Fotografia publicada a Játiva Turista (1933)
Segell del monestir
Publicat a Játiva Turista (1933)
- BÉRCHEZ Joaquín; i altres (2005). Visiones y mentalidad arquitectónica de un maestro del siglo XVIII. "La Descripción breve de las medidas y magnificencia..." del Convento de Santa Clara de Játiva, por fray José Alberto Pina. Ars Longa, núm. 14-15
- COTINO VILLA, Fernando; i altres (2011). Excavacions arqueològiques en el convent de Santa Clara, Xàtiva (la Costera, País Valencià). Quaderns, núm. 3
- DELICADO, Francisco Javier (2004). Arquitectura y arte en el Real Monasterio de Santa Clara de Xàtiva. La clausura femenina en España
- LLÁCER BELLVER, José E.; i altres (2010). Convento de Nuestra Señora de la Asunción o de Santa Clara de Xátiva. Estudios previos. Arché, núm. 4-5
- MARTINEZ COLOMER, Vicente (1803). Historia de la provincia de Valencia de la regular observancia de S. Francisco. Valencia: Fauli
- SÁNCHEZ, Cayetano; PRADA, M. Fernanda (2012). Reseña histórica de los monasterios de clarisas de España y Portugal. Vol. 2. Salamanca: Hermanas Clarisas de España
Al carrer Montcada de Xàtiva