No es disposa de notícies concretes de la fundació del monestir de clarisses de Tortosa, tot i que habitualment es considera que aquest acte va tenir lloc el 1267. Sigui com sigui, realment es tracta d'una de les primeres fundacions d'aquest orde en terres catalanes. Tradicionalment, hom pensa que aquesta casa es va establir a partir del monestir de Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona i que foren les mateixes Agnès de Peranda i Clara de Porta les que es van tenir cura de portar-la a terme.
Pati exterior
Hom creu que les clarisses ocuparen una església templera, potser la que encara és coneguda com a Sant Miquel dels Templers, que es conserva en ruïnes dins el recinte del monestir. El ciutadà tortosí Joan Ametlla i el bisbat contribuïren a la construcció de l'establiment. Hi ha constància de donacions durant el segle XIV amb la finalitat de construir el monestir, també que el 1428 va caure una part del claustre i poc després s'hagué d'enderrocar una altra part.
La vida del monestir va patir algunes interrupcions, la primera durant la guerra del Francès, entre els anys 1810 i 1811, inicialment aquest convent es va utilitzar per a acollir monges clarisses i d'altres ordes, que s'hi van refugiar, però el 1810 es van veure obligades a abandonar-lo. El 1835 tornaren a deixar-lo i el lloc fou incendiat i més recentment, durant la guerra Civil, el monestir va suportar importants destruccions i les monges es van veure obligades a deixar-lo novament i no fou fins al 1958 que hi van poder tornar. El resultat fou la pèrdua de bona part dels edificis i de l'arxiu monàstic.
Escuts heràldics de la façana
Escuts heràldics de la façana
No hi ha tampoc notícies concretes i fiables de la configuració arquitectònica del conjunt, per una banda, pel seu estat de conservació i per l'altra per les poques notícies històriques a causa de tractar-se d'un convent de clausura. A més del claustre, de planta irregular, dins del recinte monàstic es troben les ruïnes d'un edifici del qual es poden veure els arcs apuntats que suportaven la coberta; aquest edifici podria tractar-se de la primitiva església i també del dormitori. També s'ha considerat que aquestes restes corresponen a l'església de Sant Miquel, dels templers.
Escut heràldic de la façana
Entrada al recinte monàstic
L'antiga església
Ruïnes de l'edifici gòtic indeterminat
Sant Miquel dels Templers
Claustre
Claustre
Claustre
Fotografia de Ramon Borrell (s.d.)
Fons Fotogràfic Ramon Borrell
Arxiu Comarcal de les Terres de l'Ebre
Sant Miquel dels Templers
Fotografia de Ramon Borrell (s.d.)
Fons Fotogràfic Ramon Borrell
Arxiu Comarcal de les Terres de l'Ebre
L'església antiga en ruïnes
Fotografia de Ramon Borrell (s.d.)
Fons Fotogràfic Ramon Borrell
Arxiu Comarcal de les Terres de l'Ebre
Retaule de la Mare de Déu dels Àngels
Obra de Pere Serra, feta per a la catedral de Tortosa per encàrrec del notari Bernat Macip. Va passar més tard al monestir de Santa Clara de la mateixa ciutat i després al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona, on es conserva la taula central i dos compartiments de la predel·la.
MNAC, Barcelona
MNAC, Barcelona
MNAC, Barcelona
- ACUÑA MATEO, Ana; CONEJO DA PENA, Antoni (2002). Altres convents de clarisses. L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- ALANYÀ, Josep; MUÑOZ, Joan-Hilari (2007). El monestir de Santa Clara de Tortosa a la llum d’un inventari de l’any 1481. Butlletí Arqueològic. Reial Societat Arqueològica Tarraconense, núm. 29
- ALMERICH, Paulina (1998). Les cases de religiosos a Tortosa. Tortosa: Ed. Coop. Gràfica Dertosense
- BAYERRI, Enrique (1957). Historia de Tortosa y su comarca. Vol. VII. Tortosa: Algueró i Baiges
- COLL, Fray Jayme Coll (1738). Chronica Seráfica de la santa provincia de Cathaluña. Barcelona: Imp. Herederos Juan Pablo y Maria Marti
- El Convento de Santa Clara de Tortosa. (1962). Tortosa: Talleres Gráficos Algueró i Baiges
- FAVÀ, Cèsar (2011). La Mare de Déu dels Àngels de Tortosa i el seu pas per l’àmbit privat. Porticvm, núm. 2
- GAVÍN, Josep M. (1977). Inventari d'esglésies. Vol. 1. Montsià, Baix Ebre, Terra Alta, Ribera d’Ebre, Priorat, Matarranya. Barcelona: Arxiu Gavín
- SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica
- SÁNCHEZ, Cayetano; PRADA, M. Fernanda (2012). Reseña histórica de los monasterios de clarisas de España y Portugal. Vol. 2. Salamanca: Hermanas Clarisas de España
El monestir de Santa Clara de Tortosa és a llevant del centre de la ciutat