Col·legi i convent de Sant Domènec i de Sant Jordi
Reials Col·legis de Tortosa / Col·legi de Sant Maties
(Tortosa, Baix Ebre)
Els Reials Col·legis de Tortosa tenen el seu origen en la institució de la Lectoria, que tenia la finalitat de formar els lectors de la catedral, destinats a l’ensenyament. El 1365, el bisbe Jaume d’Aragó va impulsar la construcció d’una escola per acollir els alumnes que fins aquell moment utilitzaven les dependències de la canònica tortosina.
D’altra banda, el ciutadà Bartomeu Ponç havia deixat en testament els fons necessaris per erigir una capella dedicada a Sant Pere i Sant Pau que havia de quedar a disposició dels lectors. Amb aquestes iniciatives, el 1368 es va començar la construcció d’un col·legi al costat de la capella, el 1372 aquest va prendre la categoria universitària d’Estudi General i es va confiar als dominicans. El 1534 el capítol de canonges de la catedral de Tortosa va cedir la Lectoria als dominics i el 1542 es va formalitzar la fundació de la casa i en aquesta època començava la construcció dels nous edificis.
Mentre s’estava aixecant el col·legi i convent de Sant Domènec i de Sant Jordi, l’any 1564 es va inaugurar el col·legi de Sant Jaume i Sant Maties, destinat als moriscos i també confiat als dominics. El 1578 es va acabar el col·legi dominicà i el 1585 l’església annexa, aixecada a iniciativa del bisbe Joan Izquierdo, acabada el 1607. El conjunt va patir els efectes dels episodis bèl·lics del segle XVII i també de la guerra de Successió, quan el lloc es va convertir temporalment en hospital.
El 1718 es va abolir l'Estudi General i el col·legi va quedar vinculat a la Universitat de Cervera. Com altres cases de religiosos catalanes, el segle XIX va portar una sèrie d'infortunis: el 1809 els predicadors foren expulsats i la casa es va utilitzar de caserna i després d'hospital; van retornar el 1815. El 1821 foren expulsats novament, posant-hi un seminari. Després de l'exclaustració es va convertir en caserna (1854-1865). Encara van retornar un cop més els religiosos entre els anys 1865 i 1868, quan foren expulsats definitivament. En aquell moment va reprendre la funció de caserna, fins al 1931. Després de la guerra Civil va acollir les clarisses, mentre reconstruïen el seu convent.
Interior de l'església conventual
Fotografia de Ramon Borrell (s.d.)
Fons Fotogràfic Ramon Borrell
Arxiu Comarcal de les Terres de l'Ebre
Interior de l'església conventual
Fotografia de Ramon Borrell (s.d.)
Fons Fotogràfic Ramon Borrell
Arxiu Comarcal de les Terres de l'Ebre
Detall del Plano del Cuartel de Santo Domingo (sXIX)
Biblioteca Virtual de Defensa
- ALMERICH, Paulina (1998). Les cases de religiosos a Tortosa. Tortosa: Ed. Coop. Gràfica Dertosense
- ARRIBAS, Josefina (2000). Aportacions documentals als Reials Col·legis de Tortosa. Recerca, núm. 4
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo II. Barcelona: F. J. Altés
- GARRIGA, Joaquim (1986). Història de l’art català. Vol. IV. L’època del renaixement s. XVI. Barcelona: Edicions 62
- MASANA, Marc (2021). Els Reials Col·legis de Tortosa. La joia del Renaixement Català. Treball Final de Grau. Universitat de Barcelona
Els Reials Col·legis són al centre de Tortosa, prop de la catedral