Comanda de Vallmoll
Les Cases de Vallmoll / l’Hospitalet / Mare de Déu de la Llet / Vallis Mollis
(Puigpelat, Alt Camp)
El santuari dibuixat poc abans de la seva destrucció
Durant la segona meitat del segle XII, els hospitalers van rebre en donació les propietats de Puigpelat i l’Hospitalet, situades a l’actual terme de Puigpelat, on l’orde hi va establir una comanda. La primera referència indirecta a l’existència de la casa hospitalera de Vallmoll data de 1184, mentre que el primer document explícit en què consta el nom del comanador, Pere de Cirera, porta data de 1205.
Capella a l'indret on era la comanda i santuari
A l’Hospitalet s’hi va construir una capella i la casa de la comanda, amb unes dimensions modestes. Paral·lelament, es va anar desenvolupant la vila i fortalesa de Puigpelat, dotada de les seves pròpies defenses i concebuda com a refugi en cas de necessitat. Les terres dels hospitalers es trobaven dins el terme de la baronia de Vallmoll, fet que generava una situació jurídica confusa i va desencadenar una llarga sèrie de conflictes i litigis entre les dues institucions per qüestions senyorials i jurisdiccionals. Més enllà de disputes i batusses entre els comanadors de Puigpelat i els batlles de Vallmoll, es registraren episodis de gran violència: l’any 1298, la milícia del baró de Vallmoll va assaltar Puigpelat i empresonà alguns vilatans, un fet que es repetí en diverses ocasions. Aquestes tensions es van mantenir fins ben entrat el segle XVIII, quan la jurisdicció criminal passà a mans reials.
A començament del segle XV, la situació econòmica de la comanda era molt precària. La crisi generalitzada de l’època va provocar la decadència de moltes cases hospitaleres i va obligar a la seva reorganització. La comanda de Vallmoll es va unir a la preceptoria de Selma i la seva seu es va traslladar a aquest darrer lloc, adoptant el nom de comanda de Selma i Vallmoll. Tanmateix, la solució no va ser prou efectiva, i la situació econòmica no va millorar. A començament del segle XVI, les edificacions amenaçaven ruïna i els camps havien quedat abandonats. Malgrat tot, els hospitalers van mantenir la capella de l’Hospitalet, que quedà sota la custòdia d’un ermità. La devoció a la Mare de Déu de la Llet va perdurar, i el santuari es va mantenir a l’Hospitalet fins a l’any 1920, quan fou totalment enderrocat. Actualment, una petita capella vora el camí en recorda l’indret.
Mare de Déu de la Llet, abans venerada al santuari
Contracte en el que hi va intervenir Mateu Ferrer,
comanador de Selma i Vallmoll (1541)
Biblioteca de Catalunya
Antigament venerada al santuari de l'Hospitalet
Portal del poble de Puigpelat, dins del domini dels hospitalers
Lloc relacionat:
Seu de la baronia de Vallmoll
- CANELA GRÀCIA, Joan (2010). Història de Puigpelat. Puigpelat: Ajuntament de Puigpelat
- CATALÀ I ROCA, Pere; BRASÓ, Miquel (1992). Castell de Vallmoll i comanda hospitalera. Els castells catalans. Vol. III. Barcelona: R. Dalmau
- FIGUERAS FONTANALS, Lluís M. (1985). El senyoriu de Celma (Una aproximació històrica). Valls: I. E. Vallencs
- FIGUERAS FONTANALS, Lluís M. (1992). El senyoriu de Celma (Esquema organitzatiu, I i II). Valls: I. E. Vallencs
- FUGUET SANS, Joan (1997). Templers i hospitalers. Vol. I. Barcelona: Rafael Dalmau Ed.
- FUGUET SANS, Joan (1999). La comanda hospitalera de l’Hospitalet de Vallmoll (Puigpelat). Quaderns de Vilaniu, Núm. 35
- GAVALDÀ I TORRENTS, Antoni (1983). El llibre de Vallmoll. Valls: I. E. Vallencs
- MIRET I SANS, Joaquim (1910 - r. 2006). Les cases de templers i hospitalers a Catalunya. Lleida: Pagès Ed.
La comanda estava situada al mateix lloc on posteriorment s’aixecà el santuari de la Mare de Déu de la Llet, o de l’Hospitalet, també desaparegut. Aquest indret es trobava al sud-oest de Puigpelat
