Comanda de Vallmoll
Les Cases de Vallmoll / l’Hospitalet / Mare de Déu de la Llet / Vallis Mollis
(Puigpelat, Alt Camp)
El santuari dibuixat poc abans de la seva destrucció
Durant la segona meitat del segle XII els hospitalers van rebre en donació les propietats de Puigpelat i l’Hospitalet situades a l’actual terme de Puigpelat, lloc on aquell orde hi va instituir una comanda. La primera notícia indirecta de l’existència de la casa hospitalera de Vallmoll és del 1184 i el primer document explícit, on hi consta el nom del comanador, Pere de Cirera, porta data del 1205.
Capella a l'indret on era la comanda i santuari
A l’Hospitalet es va aixecar una capella i la casa de la comanda, tot de proporcions modestes, mentre que d’altra banda es va anar formant la vila i fortalesa de Puigpelat, amb les seves pròpies defenses i com a lloc de refugi en cas de necessitat. Les terres dels hospitalers estaven dintre del terme de la baronia de Vallmoll i la seva situació jurídica era confusa, el que va desencadenar una llarga sèrie de conflictes i litigis entre les dues institucions per qüestions senyorials i jurisdiccionals. A banda de registrar-se tota mena de batusses entre els comanadors de Puigpelat i els batlles Vallmoll, hom troba també episodis més greus i violents: el 1298 la milícia del baró de Vallmoll va entrar a Puigpelat empresonant alguns vilatans, fet que es va repetir en diverses ocasions, mantenint-se fins entrat el segle XVIII, quan la jurisdicció criminal va passar a mans reials.
A començament del segle XV la situació econòmica de la comanda era molt precària, una crisi generalitzada va comportar la decadència de moltes cases hospitaleres i obligar la seva reorganització. La comanda de Vallmoll fou unida a la preceptoria de Selma i la seva seu es va traslladar a aquest darrer lloc prenent el nom de comanda de Selma i Vallmoll, però la solució no va ser prou efectiva i la situació econòmica no va millorar, a començament del segle XVI les cases amenaçaven ruïna i els camps s’havien abandonat. Els hospitalers van mantenir però la capella de l’Hospitalet que va quedar a càrrec d’un ermità. La devoció a la Mare de Déu de la Llet va continuar, convertint-se en un santuari que va tenir presència a l’Hospitalet fins l’any 1920, quan es va enderrocar totalment. Actualment una capelleta vora el camí recorda l’indret.
Mare de Déu de la Llet, abans venerada al santuari
Contracte en el que hi va intervenir Mateu Ferrer,
comanador de Selma i Vallmoll (1541)
Biblioteca de Catalunya
Antigament venerada al santuari de l'Hospitalet
Portal del poble de Puigpelat, dins del domini dels hospitalers
Lloc relacionat:
Seu de la baronia de Vallmoll
- CANELA GRÀCIA, Joan (2010). Història de Puigpelat. Puigpelat: Ajuntament de Puigpelat
- CATALÀ I ROCA, Pere; BRASÓ, Miquel (1992). Castell de Vallmoll i comanda hospitalera. Els castells catalans. Vol. III. Barcelona: R. Dalmau
- FIGUERAS FONTANALS, Lluís M. (1985). El senyoriu de Celma (Una aproximació històrica). Valls: I. E. Vallencs
- FIGUERAS FONTANALS, Lluís M. (1992). El senyoriu de Celma (Esquema organitzatiu, I i II). Valls: I. E. Vallencs
- FUGUET SANS, Joan (1997). Templers i hospitalers. Vol. I. Barcelona: Rafael Dalmau Ed.
- FUGUET SANS, Joan (1999). La comanda hospitalera de l’Hospitalet de Vallmoll (Puigpelat). Quaderns de Vilaniu, Núm. 35
- GAVALDÀ I TORRENTS, Antoni (1983). El llibre de Vallmoll. Valls: I. E. Vallencs
- MIRET I SANS, Joaquim (1910 - r. 2006). Les cases de templers i hospitalers a Catalunya. Lleida: Pagès Ed.
La comanda era situada al lloc on més tard hi hagué el santuari de la Mare de Déu de la Llet, o de l'Hospitalet, també desaparegut. Al sud-oest de Puigpelat