Monestir d'Ovarra

Benedictins

L’origen d’aquest monestir és confús i existeixen diverses versions sobre els primers anys de la seva existència, fet que s’agreuja si tenim en compte que en època posterior es van confeccionar diversos documents falsos. La primera notícia que l’esmenta tracta d’una donació datada l’any 871, després passaria per una època de decadència, que es va acabar quan va rebre la protecció de la casa comtal de Ribagorça.

Monestir d'Ovarra
Església de Santa Maria

La seva riquesa patrimonial, imprescindible per a la seva subsistència, es va anar engrandint. Bernat I (comte de Ribagorça entre el 920 i 955) va impulsar la vida monàstica, a més de procurar-li diverses donacions, entre les quals es parla d'un "tresor". En aquesta època es va modificar l'advocació del lloc que va passar d'estar dedicat a sant Pere, a la Mare de Déu. El lloc també s'utilitzava com a panteó comtal. A mitjan segle XI, després de l'època de prosperitat amb el govern de l'abat Galí, Ovarra va entrar en decadència i fins i tot, aquest monestir fou unit, juntament amb el de Sant Pere de Taverna, a l'abadia de Sant Victorià d'Assan, com a priorats seus. Probablement, això va succeir l'any 1078, aquesta annexió seria confirmada amb posterioritat per diverses butlles papals.

Ovarra mantindria una certa capacitat de maniobra i decisió sobre els afers que l’afectaven, però aquesta situació es va anar perdent. Fins i tot la vida comunitària va quedar reduïda a la mínima expressió. Aquesta situació també va facilitar la pèrdua de possessions i rendes. Al segle XIV, Ovarra va rebre la protecció dels senyors de Mur de Pallerol, que ja havien mantingut relació amb el lloc des de molt abans. Entre el 1550 i 1557 es va aixecar el nou palau prioral, construcció impulsada pel prior Pere de Mur.

Monestir d'Ovarra
Església de Santa Maria

A finals del segle XIV va desaparèixer definitivament el priorat d’Ovarra, el 1580 el lloc fou saquejat, va continuar com a simple santuari fins que va quedar abandonat. El 1874, ja dissolt el monestir de Sant Victorià, Ovarra va passar al bisbat de Barbastre. A més de l’abandó, el lloc va quedar encara més afectat en la guerra Civil. A la segona meitat del segle XX es va restaurar l’església.

Del monestir d’Ovarra queden encara les esglésies de Santa Maria i de Sant Pau, a més de les ruïnes del palau prioral. L’església de Santa Maria és de planta basilical, amb tres naus i tres absis. Té una senzilla portada orientada al sud, probablement del segle XI. Al seu costat la base d’un campanar inacabat. L’església o capella de Sant Pau és de reduïdes dimensions i probablement era utilitzada pels fidels que s’atansaven al monestir, ja que l’església de Santa Maria estaria reservada a la comunitat.

Monestir d'Ovarra
Església de Santa Maria, façana sud

Monestir d'Ovarra
Portada sud

Monestir d'Ovarra
Palau prioral

Monestir d'Ovarra
Església de Sant Pau

Bibliografia:

ABADAL, Ramon d’ (2009). Catalunya Carolíngia. Vol. 3. Els comtats de Pallars i Ribagorça. 2a part. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans
BOIX I POCIELLO, Jordi (1996). Santa Maria d’Ovarra. Catalunya romànica. Vol. XVI. La Ribagorça. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
COSTA, Xavier (2019). Paisatges monàstics. El monacat alt-medieval als comtats catalans (segles IX-X). Tesi doctoral. Universitat de Barcelona
COY I COTONAT, Agustí (1906). Sort y comarca Noguera Pallaresa. Barcelona: Cunill
IGLESIAS, Manuel (1975). Obarra. Jaca: Monografías del I. E. Pirenaicos
IGLESIAS, Manuel (1994). El monasterio ribagorzano de Obarra. Barbastro: DDPCB

MARTÍN DUQUE, Ángel J. (1965). Colección diplomática de Obarra. Saragossa: CSIC
MARTÍN DUQUE, Ángel J. (2002). El monasterio de Obarra en los siglos XI a XIII. Príncipe de Viana, 63
PUIG I CADAFALCH, Josep, i altres (1911). L'arquitectura romànica a Catalunya. Vol. II. Barcelona: I. E. Catalans
RUIZ, Irene (2019). Los criterios de intervención en la restauración de la arquitectura medieval aragonesa. El caso de Santa María de Obarra (Huesca). Artigrama, núm. 34
UBIETO, Antonio (1989). Documentos del monasterio de Obarra (Huesca) anteriores al año 1000. Zaragoza: Textos medievales, 81

Situació:

El monestir d’Ovarra està situat just a l’entrada del congost del mateix nom, per on flueix l’Isàvena

Monestir de Santa Maria d'Ovarra