Monestir de Sant Victorià d'Assan

Aquell monestir va adquirir molt prestigi gràcies a l'arribada de sant Victorià, ja en aquella època les seves possessions s'estenien per un ampli territori. Del monestir van sortir diverses personalitats, com ara el mateix Gaudiós, de l'època en què Victorià era abat, que més endavant esdevindria bisbe de Tarassona, i també sant Nazari, abat del mateix monestir, entre altres. A finals del segle VII degué passar per una època de decadència i cap al 720 patiria els efectes de la invasió islàmica i possiblement hauria estat abandonat i destruït.

Durant la segona meitat del segle X es va restaurar l'activitat monàstica en el territori i s'esmenta la Domus Sancti Victoriani, segurament el mateix indret anteriorment ocupat pel desaparegut monestir de Sant Martí d'Assan, que hauria adoptat el nom del recordat abat Victorià i adoptat la regla de Sant Benet. Encara hauria de patir incursions sarraïnes, l'impuls definitiu a la casa arribaria sota el regnat de Sanç Garcés III el Gran. El 1069, Sanç III d'Aragó (c1043-1094) confirmava els béns i privilegis del monestir. Encara, el 1071, una butlla d'Alexandre II li atorgava el privilegi d'exempció i el posava sota la tutela directa del papat.

A mesura que els centres de poder es desplaçaven a les grans ciutats, el monestir de Sant Victorià va anar perdent influència alhora que la població de les valls que dominava decreixia i amb això les rendes que el beneficiaven. Al segle XV va passar a tenir abats comendataris i en els anys següents va anar perdent les propietats. Durant el segle XVII i XVIII es va refer bona part del monestir i les seves dependències. Fou exclaustrat el 1835 i va caure en ruïna. Des del 2008 l'església és de propietat pública i en procés de consolidació i restauració.