Canònica de Montaragó
Castell de Montaragó / Montearagón / Montis Aragonum / Montaragon
(Quicena, Osca)
El castell de Montaragó es va aixecar cap al 1087 per facilitar la conquesta de la ciutat d'Osca als musulmans, empresa impulsada per Sanç III d'Aragó (c1043-1094) que va morir abans de poder aconseguir el seu objectiu, la ciutat no seria conquerida fins al 1096. D'altra banda, a més de les funcions militars, la fortalesa es va convertir en seu d'una canònica agustiniana.
La fundació de l'abadia es va efectuar cap al 1089, tot i que la canònica no s'hauria poblat fins a la conquesta d'Osca, l'any 1097, quan s'hi va traslladar la comunitat de San Pedro de Loarre, que va perdre la seva condició monàstica. La vinculació de Montaragó amb la casa reial aragonesa es va mantenir durant els anys següents, els reis tenien el dret d'elecció d'abat. En aquest sentit, durant la primera meitat del segle XIII aquest càrrec fou ocupat per l'infant Ferran d'Aragó, fill d'Alfons el Cast. La bona situació econòmica de la canònica va fer possible que amb el pas del temps es portessin a terme obres d'envergadura al castell, a més de bastir, a finals del segle XVI una residència a la ciutat d'Osca.
La desamortització va posar fi a la vida monàstica al castell, ininterrompuda des de la fundació. En 1844 va patir un incendi, que va afectar greument tot el conjunt, tot i algunes obres portades a terme en el segle XIX, ara és un imposant conjunt de ruïnes de fortificacions que destaquen aixecant-se sobre un turó dominant el paisatge i la mateixa ciutat d'Osca. Al Museo Diocesano de Huesca es conserva el retaule de l'església de Montaragó, obra de Gil Morlanes el Vell (1506-1510).
Parada militar de l'exèrcit d'Isabel II a Montaragó
(León Abadías, 1859)
Museo Provincial de Huesca
Il·lustració de Recuerdos y bellezas de España. Aragón (1844)
Retaule de Montaragó
Gil Morlanes el Vell (1506-1510)
Museo Diocesano de Huesca
Fotografia de Joanbanjo, a Wikimedia
- CARDESA, María Teresa (1993). La Residencia de los canónigos de Montearagón en Huesca. Restos escultóricos. Artigrama, núm. 10
- DEL ARCO, Ricardo (1963). El monasterio de Montearagón. Argensola, núm. 53-54
- ESCO, Carlos (1987). El monasterio de Montearagón en el siglo XIII. Osca: Ayuntamiento de Huesca
- JUSTES, Julia; i altres (2017). Montearagón, un patrimonio por recuperar. Osca: Instituto de Estudios Altoaragoneses
- MAIRAL, María del Mar (1995). Obras en el monasterio de Montearagón (1859-1870). Homenaje a Don Antonio Durán Gudiol. Instituto de Estudios Altoaragoneses
- PIFERRER, Pablo (1844). Recuerdos y bellezas de España. Aragón. Barcelona: J. Verdaguer
- SERRANO, Fernando; i altres (2006). Documentación sobre el monasterio de Montearagón conservada en la Sección de Comptos del Archivo General de Navarra (1205-1454). Argensola, núm. 116
A llevant d'Osca, ben visible