Monestir de Santa Creu de la Serós
Santa Cruz de la Serós / Santa María de la Serós / Sororibus de Sancta Cruce / San Ginés
(Santa Cruz de la Serós / Jaca, Osca)
El monestir de benedictines de Santa Creu de la Serós hauria estat fundat per Sanç II de Pamplona (comte d'Aragó, 970-994) qui juntament amb la seva esposa Urraca de Castella el va dotar amb un ric patrimoni l'any 992. De primer estaria dedicat a Santa Maria, però més endavant va canviar la seva advocació per la de Santa Creu, el mot Serós seria el resultat de l'evolució del nom original de Santa Cruz de les Sorores.
S'ha pensat que el primitiu monestir femení estaria situat al mateix indret que Sant Joan de la Penya i que a mitjan segle XI es traslladaria a un nou lloc. Sigui com sigui, l'impuls que va rellançar el monestir fou donat pel net de Sanç II, Ramir I (rei d'Aragó, 1035-1063) qui a mitjan segle XI va lliurar més béns a la comunitat de monges en un acte que també s'ha considerat com el de la seva fundació (refundació o trasllat). El 1061 hi va professar Urraca, filla de Ramir I, segons un document en el qual també consta que es tractava d'una comunitat de monges benedictines que mantenien certa dependència de Sant Joan de la Penya. Més endavant també hi professarien dues filles més de Ramir I: Teresa i Sança (aquesta cap el 1070).
Sança era vídua d'Ermengol III d'Urgell (mort el 1066) i gràcies a la seva condició va poder influir a favor de la casa on va desenvolupar tasques d'administració de les propietats. En aquesta època hauria arribat al monestir un evangeliari magníficament enquadernat on consta el nom de la reina Felícia de Roucy (morta el 1085) esposa de Sanç I d'Aragó (rei d'Aragó 1076-1094) les cobertes del qual hi ha constància que encara es conservaven a Jaca el 1802, però després de passar a mans de diversos col·leccionistes, ara són al Metropolitan Museum de Nova York. A més es va ampliar considerablement el patrimoni amb el lliurament de diverses viles que hi van passar a dependre.
Portada de ponent
Timpà de la portada occidental amb un crismó entre lleons
La bona situació econòmica a finals del segle XI va permetre a la comunitat portar a terme importants obres de construcció en el monestir. El 1097 moria la comtessa Sança, per la que es va construir (potser encarregat per ella mateixa) un magnífic sepulcre que fou instal·lat a l'església monàstica i que ara es pot veure al nou monestir de Jaca. Els monarques aragonesos (Pere I, Ramir II...) van continuar enriquint la casa, que a la darreria del segle XII s'havia convertit en un centre de poder rellevant.
El 1555 una butlla papal va autoritzar el trasllat de la comunitat a la ciutat de Jaca, on va passar a ocupar una antiga església dedicada a San Ginés i on encara es manté la comunitat de benedictines, el 1622 també es va traslladar el sepulcre de la comtessa Sança i les restes de les seves germanes, Urraca i Teresa. Del monestir només es conserva en l'actualitat l'església, de la resta de dependències monàstiques no en queda res. Es tracta d'una església de nau única a la qual es van afegir dues capelles laterals a manera de creuer. Té dues portades, una lateral i la segona, més completa, als peus de la nau. Sobre una de les capelles laterals s'aixeca un poderós campanar, que dona una fisonomia característica a l'edifici. Com a curiositat cal esmentar la cambra que es troba sobre l'encreuament de la nau i el fals transsepte.
Esquema de la planta de l'església
Portada occidental
Portada occidental
Campanar
Absis central
Absis lateral
Portal sud
Capitell de l'absis
Il·lustració del Compendio de crónicas de reyes (s XIV)
Biblioteca Nacional de España
Fotografia d'autor desconegut (1911)
Col·lecció particular
Gravat de Parcerisa publicat a Recuerdos y bellezas de España (1844)
El monestir de Jaca
Escut a la façana del monestir
El sepulcre de la comtessa Sança (c1097)
Un bisbe acompanyat de dos clergues
L'ànima de la comtessa Sança
Sança entre dues dones, potser les seves germanes Urraca i Teresa
El sepulcre de la comtessa Sança (c1097)
Lluita entre cavallers
David lluitant amb un lleó
Inscripció del trasllat del sepulcre (1555)
Valentín Carderera (1855)
Biblioteca Nacional de España
Cobertes d'un evangelari procedent del monestir (a1085)
Amb el nom de la reina Felícia de Roucy
Metropolitan Museum, Nova York
- BUESA CONDE, Domingo (2018). Santa Cruz de la Serós y el sarcófago de la condesa Sancha. Panteones Reales de Aragón. Gobierno de Aragón
- BUESA CONDE, Domingo; SIMON, David L. (1994). La condesa Doña Sancha y los orígenes de Aragón. Saragossa: Ibercaja
- DEL ARCO, Ricardo (1913). El monasterio de Santa Cruz de la Serós. Linajes de Aragón. Vol. IV
- FAVREAU, Robert (2001). Les inscriptions du tympan de Santa María de las Sorores à Santa Cruz de las Serós. Poitiers: Civilisation Médiévale, 12
- OCÓN, Dulce; RODRÍGUEZ, Paloma (1987). Los tímpanos de Jaca y Santa Cruz de la Serós, una pretendida relación modelo-copia. Vè. Congrés espanyol d'Història de l'Art
- OLIVÁN, Francisco (1969). Los monasterios de San Juan de la Peña y Santa Cruz de la Serós. Saragossa
- PÉREZ GONZÁLEZ, José María; dir. (2016). Enciclopedia del Románico en Aragón. Huesca. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- PIFERRER, Pablo (1844). Recuerdos y bellezas de España. Aragón. Barcelona: J. Verdaguer
- QUETGLES, Maria Lluïsa (2011). Una nova lectura iconogràfica del sarcòfag de doña Sancha. Porticvm. Revista d’estudis medievals
- RAMON DE HUESCA (1802). Teatro histórico de la iglesias del Reyno de Aragón. Vol. VIII. Pamplona: Vda. Longás
- UBIETO, Agustín (1999). Los monasterios medievales en Aragón. Saragossa: C. A. Inmaculada
- UBIETO, Antonio (1966). Cartulario de Santa Cruz de la Serós. València: Textos Medievales, 19
A Santa Cruz de la Serós, al sud-oest de Jaca
- Santa Cruz de la Serós
- L'actual monestir, a Jaca