Canònica de San Pedro de Loarre

Durant el regnat de Sanç III de Navarra, es van conquerir aquestes terres, probablement entre el 1016 i 1020, tot i que poc abans ja s'hi hauria aixecat una fortificació cristiana. Aquesta fortalesa estratègica, o torre, degué passar per èpoques de decadència i fins i tot una nova ocupació islàmica temporal, aproximadament entre els anys 1064 i 1070. En època de Sanç III d'Aragó, amb la recuperació definitiva del territori, Loarre va adquirir més importància estratègica, es van fer obres de construcció d'envergadura al castell, a més de fundar-hi una canònica agustiniana sota l'advocació de sant Pere, fet que caldria situar cronològicament cap al 1070.

Després, sota el regnat de Sanç III d’Aragó, el conjunt seria ampliat amb una església, aquest interessant edifici s’aixeca sobre l’antic camí d’entrada al recinte superior. Això deixa un pas amb una escalinata d’entrada sota l’església, que dona accés a la cripta que està situada a la part inferior de la conca absidal. A més, es construeixen altres estances al seu voltant. Tot el conjunt va quedar encerclat per un recinte emmurallat, possiblement del segle XIII.