Castell i comanda de Montsó
Podium Montissoni / Montesono / Castillo de Monzón / Sant Joan
(Montsó, Osca)
La ciutat i el castell de Montsó estan situats a la riba de la Sosa, prop del Cinca, a causa de la seva situació en un lloc estratègic fou un punt especialment important durant l’època d’enfrontaments entre els exèrcits islàmics i cristians en el segle XI. El lloc havia estat ocupat pels musulmans el 714 i a finals del segle IX el van anar fortificant a partir d’algunes construccions anteriors d’època visigòtica.
Les lluites frontereres i de poder en aquest territori es van intensificar a mitjans del segle XI, en aquest context està documentada la intervenció del Cid en una de les ocupacions de Montsó, el 1083. El lloc fou conquerit per Sanç Ramires (rei d'Aragó, 1063-94) l'any 1089, moment a partir del qual es va posar la fortalesa sota el govern d'un castlà. Aquesta situació es va mantenir fins la mort d'Alfons el Bataller (1134) que havia llegat a favor dels ordes militars. La intervenció del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV en la resolució de la deixa testamentària va fer que el 1143 Montsó passés a mans de l'orde del Temple, lliurament que fou ratificat en diferents ocasions pel papat.
Els templers van començar a organitzar una comanda amb seu al castell i alhora van participar en la repoblació de les terres adjacents, tasca en la qual va intervenir Pere de Rovira, mestre de la Provença, Aragó i Navarra. El primer comanador de Montsó fou Ramon de Cubells. En aquesta època cal situar també la construcció de les diferents dependències, entre les quals la capella dedicada a Sant Nicolau. Montsó va adquirir una destacada transcendència dins del Temple, per aquest lloc van passar grans personalitats de l'orde, també va esdevenir seu de les Corts del Regne en diverses ocasions.
Vista de Montsó (A. Wyngaerde, 1563)
El 1214, gràcies a la intervenció del papa Innocenci III, va arribar al castell de Montsó Jaume I, que llavors tenia sis anys, i va quedar sota la custòdia dels templers que van encarregar-se de la seva educació amb la supervisió del mestre Guillem de Mont-rodon. L'estada del Jaume I a Montsó es va allargar fins al 1217 i l'any següent començava el seu regnat efectiu. Des de la seu de la comanda, els templers van encarregar-se dels afers econòmics, socials i de justícia d'un ampli territori que s'estenia al voltant de la vila de Montsó. Aquesta situació va acabar amb la supressió de l'orde, les seves possessions foren arrabassades mentre que el comanador Berenguer de Bellvís es preparava per a la resistència al setge militar que es va desenvolupar entre l'octubre de 1308 i el maig de 1309.
Els béns de la comanda foren assignats a l'orde de l’Hospital, que el 1317 va ocupar les dependències del castell. Al costat sud del recinte de la fortalesa hi ha les restes de la primitiva església de Sant Joan, aixecada amb la conquesta, a l’època de Sanç Ramires (1089), després es va modificar. Quan l’orde de Malta es va fer càrrec del lloc, hi van mantenir el culte fins que el 1414 es va ordenar el seu trasllat a la vila, a ponent del castell, un edifici i que encara es conserva, tot i que reconstruït amb posterioritat, i ara parròquia. La comanda hospitalera va passar a dependre de la Castellania d’Amposta. El castell fou objecte de reparacions a causa dels desperfectes causats pel setge de 1308, malgrat tot mai va recuperar el prestigi de l'època templera, va patir els efectes de les guerres que van anar afectant el territori entre els segles XVII i XIX. A començament del segle XIX tenia una utilitat bàsicament militar i pràcticament havia desaparegut la presència hospitalera, que es va mantenir fins a la desamortització.
Torre de Jaume I
Jaume Mateu (s XV)
Imatge del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona
La torre mestra
La torre mestra
Església de Sant Nicolau
Església de Sant Nicolau
Església de Sant Nicolau
Església de Sant Nicolau
Església de Sant Nicolau
Gravat de Sieur de Beaulieu (1668)
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Dependències del costat sud del recinte
Torre de Jaume I
Gravat de Francesc J. Parcerisa
(Recuerdos y bellezas de España, 1844)
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
Peveter d'època islàmica
Procedent de Montsó
Museu del Louvre (Fotografia: Musée du Louvre / Hughes Dubois)
Plano del Castillo de Monzon (sXIX)
Biblioteca Virtual de Defensa
Il·lustració de Aragón histórico, pintoresco y monumental (1882)
Il·lustració de Aragón histórico, pintoresco y monumental (1882)
Restes de l'església medieval de Sant Joan Vell
Restes de l'església medieval de Sant Joan Vell
Parròquia de San Juan Bautista
Parròquia de San Juan Bautista
Parròquia de San Juan Bautista
Parròquia de San Juan Bautista
Parròquia de San Juan Bautista
- CASTILLÓN, Francisco (1983). Los sanjuanistas de Monzón (Huesca) (1319-1351). Cuadernos de historia Jerónimo Zurita, núm. 47-48, 1983
- CASTILLÓN, Francisco (1989). El Castillo de Monzón. Ayuntamiento de Monzón
- CASTILLÓN, Francisco (2010). La encomienda templaria de Monzón (siglo XII). Actes de les Jornades Internacionals sobre els orígens i l’expansió de l’orde del Temple a la Corona d’Aragó (1120-1200). Diputació de Tarragona
- DELAVILLE LE ROULX, J. (1894). Cartulaire général de l'Ordre des Hospitaliers de S. Jean de Jérusalem, 1100-1200. Vol. 1. París: E. Leroux
- LIAÑO, Emma; i altres (1969). El castillo de Monzón. Castillos de España, núm. 66
- MIRET I SANS, Joaquim (1910). Les cases de Templers y Hospitalers en Catalunya. Aplech de noves y documents històrichs. Barcelona: C. de Caritat
- PIFERRER, Pablo (1844). Recuerdos y bellezas de España. Aragón. Barcelona: J. Verdaguer
El castell de Montsó és enlairat sobre la ciutat