El castell d’Amposta està situat a la riba dreta de l’Ebre, en un lloc ja ocupat en època ibèrica, la fortalesa que es va aixecar més endavant en aquell indret és d’origen islàmic i en el segle XI fou un punt clau de la defensa sarraïna de la frontera. El castell fou conquerit pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, el 1148.
Gravat publicat per Alexandre de Laborde a
Voyage pittoresque et historique de l'Espagne (1806)
Ja en el 1150 el lloc i el territori que l’envolta fou lliurat pel mateix comte a l’orde de l’Hospital, que poc després hi va instaurar una comanda. Gràcies a la seva situació estratègica i la riquesa del delta de l’Ebre, va esdevenir una casa poderosa, cap de la província formada per les terres de Catalunya i Aragó i on residia el prior provincial. La Castellania d’Amposta va tenir la seu en aquest lloc fins que el 1280 Pere el Gran va signar una permuta amb l’Hospital, per la qual es quedava amb aquest territori a canvi d’Onda (Plana Baixa) i Gallur (Saragossa). La Castellania va continuar nominalment, tot i que el castell d’Amposta ja no era la seva seu. Amb la reorganització de l’Hospital a causa de la dissolució de l’orde del Temple, la Castellania d’Amposta va quedar integrada per les comandes d’Ulldecona, la Sénia, Horta de Sant Joan, Vilalba dels Arcs, Miravet i la casa d’hospitaleres de Sixena.
Va subsistir nominalment fins a la seva dissolució, el 1851. El 1384 el castell va passar temporalment a mans de l'orde de Sant Jordi d'Alfama. Entre el 1465 i 1466 el castell fou destruït amb motiu de la guerra Civil Catalana i mai més es va poder aixecar de la desfeta. El lloc va esdevenir una pedrera de materials de construcció i després s'hi van instal·lar algunes indústries (una fàbrica de sabó, més endavant molins arrossers...). El lloc encara va tenir activitat militar durant les guerres carlines. Actualment, queda poc de l'antiga fortificació, com ara la base de la torre de Sant Joan (segle XIV) a més d'altres vestigis de les diferents èpoques que ha passat.
Base de la torre de Sant Joan
Vestigis industrials
El fossat
- BONET, Maria (1994). La orden del Hospital en la Corona de Aragón. Madrid: C.S.I.C.
- CATALÀ, Pere; BRASÓ, Miquel (1993). Castell d’Amposta. Els castells catalans. Vol. IV. Barcelona: R. Dalmau Ed.
- FUGUET SANS, Joan (1998). Templers i hospitalers, II. Barcelona: Rafael Dalmau Editor
- LABORDE, Alexandre de (1806). Voyage pittoresque et historique de l'Espagne. Vol. 1. París: P. Didot
- VILLALBÍ, M. del Mar ; i altres (2000). El castell d’Amposta: resultats d’unes excavacions urbanes. 1r. Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya
- VILLALBÍ, M. del Mar; ARTIGUES, Pere Lluís (1997). Castell d’Amposta. Catalunya Romànica. Vol. XXVI. Tortosa i les Terres de l’Ebre... Barcelona, Enc. Catalana
- VILLALBÍ, M. del Mar; i altres (1994). El Castell d’Amposta. Nota preliminar. Quaderns d’història tarraconense, núm. 13
Les restes del castell d'Amposta és l'únic que encara es pot veure de la seu de la castellania
És a la part vella de la ciutat, a tocar del riu i del canal de
la Dreta de l'Ebre