Comanda hospitalera de Vilalba
Mare de Déu de Gràcia de Vilalba / Sant Llorenç de Vilalba
(Vilalba dels Arcs, Terra Alta)
El lloc de Vilalba pertanyia als templers de Miravet i fou repoblat el 1224 per iniciativa d’aquest orde. El 1236, quan es va reorganitzar el territori sota domini templer, Vilalba va passar a dependre de la comanda d’Ascó. Tot i que formava part de les possessions del Temple, aquest ordre no hi va establir mai una comanda.
El 1317, quan l'orde del Temple es va dissoldre, la població va quedar sota el domini dels hospitalers que hi van establir una comanda, però ja al segle XV; el primer comanador conegut fou Alfons de Liany (1476), aquest establiment va tenir continuïtat fins al 1851 tot i que a finals del segle XVIII pràcticament havia desaparegut. En aquest lloc els templers i els hospitalers hi tenien un castell i l'església parroquial. El castell s'hauria malmès en el segle XVII i s'hi han pogut identificar alguns vestigis.
Pel que fa a l’església i parròquia, es conserven dos edificis, el primer dels quals és una senzilla construcció gòtica d’època templera, dedicada a la Mare de Déu de Gràcia i ara desafectada, també és coneguda com “la Confraria”. Aquesta parròquia depenia de l’orde del Temple i més endavant de l’Hospital, aquests darrers van bastir una nova església, dedicada a Sant Llorenç, que fou construïda entre 1601 i 1705 i va prendre les funcions de parròquia però ja sota la jurisdicció de la seu episcopal de Tortosa. Hom ha suposat que el casal de “Ca la Senyora” era la residència del comanador de Vilalba.
- CATALÀ, Pere (1993). Vilalba dels Arcs. Els castells catalans. Vol. IV. Barcelona: R. Dalmau Ed.
- FUGUET SANS, Joan (1998). Templers i hospitalers, II. Barcelona: Rafael Dalmau Editor
- GAVÍN, Josep M. (1977). Inventari d'esglésies. Vol. 1. Montsià, Baix Ebre, Terra Alta, Ribera d’Ebre, Priorat, Matarranya. Barcelona: Arxiu Gavín
- SERRANO, Josep (1996). Els antics delmes, drets, béns i rendes de l’església de Vilalba dels Arcs (Terra Alta). Quaderns d’història tarraconense, núm. 14