Monestirs de
Catalunya
Hospitalers Comanda de Vilalba
< anterior Inici Catalunya Terra Alta Vilalba dels Arcs següent >
castellano
cercador contacte facebook

Terra Alta

El lloc de Vilalba, que depenia dels templers de Miravet, fou repoblat el 1224 per iniciativa d’aquest orde. El 1236, quan es va reorganitzar el territori sota domini templer, el lloc de Vilalba va passar a dependre de la comanda d’Ascó. El 1317, quan l’orde del Temple es va dissoldre, la població va quedar sota els hospitalers. Aquest orde de l’Hospital hi va establir una comanda, però ja al segle XV; el primer comanador conegut fou Alfons de Liany (1476), aquest establiment va tenir continuïtat fins el 1851 tot i que a finals dels segle XVIII pràcticament havia desaparegut.

Vilalba dels Arcs
Església de la Mare de Déu de Gràcia

Vilalba dels Arcs
Església de la Mare de Déu de Gràcia, el 1922
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany
Biblioteca de Catalunya
Vilalba dels Arcs
Interior de l'església de la Mare de Déu de Gràcia, el 1922
D'una fotografia estereoscòpica de Josep Salvany
Biblioteca de Catalunya

En aquest lloc els templers i després els hospitalers hi tenien un castell i l’església parroquial. Del castell no hi ha restes visibles però es conserva l’església parroquial amb dos edificis, el primer dels quals és una senzilla construcció gòtica d’època templera, dedicat a la Mare de Déu de Gràcia i ara desafectat. També és conegut com “la Confraria”. Aquesta parròquia depenia de l’orde del Temple i més endavant de l’Hospital. La segona església, dedicada a Sant Llorenç fou construïda entre 1601 i 1705 i va prendre les funcions de parròquia però ja sota la jurisdicció de la seu episcopal de Tortosa. Hom suposa que “ca la Senyora” era la residència del comanador de Vilalba.

Vilalba dels Arcs
Ca la Senyora (1988)

Vilalba dels Arcs
Església de Sant Llorenç (1988)
Vilalba dels Arcs
Església de Sant Llorenç

Bibliografia:
- SERRANO DAURA, Josep. Els antics delmes, drets, béns i rendes de l'església de Vilalba dels Arcs (Terra Alta). A Quaderns d'història tarraconense. Núm. 14, 1996
- FUGUET SANS, Joan. Templers i hospitalers, II. Barcelona: Rafael Dalmau Ed, 1998
 

Situació:

Al carrer Major se situa Ca la Senyora, segurament la residència dels comanadors de la vila, molt a prop s'aixequen les esglésies. De l'antic castell no hi ha cap mena de resta

 

Baldiri B. - Desembre de 2005 / Actualitzat gener de 2012