Convent de la Mare de Déu dels Àngels, d’Horta
Convent de Sant Salvador d’Horta / Santa Maria d’Horta
(Horta de Sant Joan, Terra Alta)
Tradicionalment, es considera que en la primitiva església de Santa Maria d'Horta els templers hi van establir una comanda. Les primeres referències a aquest temple (Santa Maria d'Horta) són del segle XIII, moment en què mantenia funcions parroquials. Quan es va suprimir l'orde del Temple, el lloc fou ocupat pels hospitalers i més endavant per una comunitat de clergues.
A principis del segle XVI s'hi va establir els franciscans, però ho van deixar el 1517, cap al 1543 s'hi establiren definitivament amb una comunitat observant. El 1547 hi va arribar Salvador d'Horta, més endavant venerat com a sant, que va romandre en aquest lloc fins al 1559. La casa conventual va mantenir la seva activitat amb els entrebancs d'origen extern propis de cada època, el 1640 fou ocupat per l'exèrcit francès, moment en què va patir un saqueig i desperfectes, fet que es va tornar a repetir el 1650. El segle XIX és especialment mogut pel que fa a les incidències, amb un altre atac de l'exèrcit francès (1810) i la seva conversió en hospital. El 1822 pateix una exclaustració i la casa queda en ruïnes, el 1835 se suprimeix definitivament, moment en el qual tenia una comunitat amb un total de 41 membres.
Les diferents dependències del convent de Santa Maria dels Àngels han patit els efectes del pas del temps, per un costat les reformes i obres de millora i, d'altra banda, els efectes de les diferents actuacions bèl·liques i, sobretot, l'exclaustració. La part més antiga, d'època templera (s. XIII), és l'església amb una nau amb arcs de diafragma apuntats, i l'atri. Es conserva bona part del claustre del segle XVI, mentre que la resta de dependències conventuals han quedat molt malmeses.
Portal de l'església
Detall d'un goigs
Montpellier Méditerranée Métropole
El convent porta també el nom de Sant Salvador d'Horta, franciscà nascut a Santa Coloma de Farners, que va professar al convent de Jesús de
Barcelona i va estar-se en aquest establiment (1547-1599). A més d'aquí, Salvador va passar per altres convents on el perseguia la fama de taumaturg i era conegut com fra Salvador d'Horta. Va morir a Càller el 1567 en olor de santedat, fou beatificat el 1606 i canonitzat el 1938.
Portal de l'església
Portal de l'església
El claustre
El claustre
El claustre
El claustre
- BARRAQUER I ROVIRALTA, Gaietà (1906). Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX. Tomo I. Barcelona: F. J. Altés
- BOADAS, Agustí (2014). Els franciscans a Catalunya. Història, convents i frarades (1214-2014). Lleida: Pagès Ed.
- MARCÓ, Consol (2015). Propostes de millores al claustre del convent de Sant Salvador, d’Horta de Sant Joan. Rescat, núm. 28. Butlletí del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya
- PAGAROLAS, Laureà (1997). Santa Maria dels Àngels (o Sant Salvador) d’Horta. Catalunya romànica. Vol. XXVI. Tortosa, Terres de l'Ebre... Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- PÉREZ SUÑÉ, Josep Maria (2010). Control arqueològic de l'aixecament del paviment del claustre del Convent de Sant Salvador. Batea: Rams Domènech SC
- RAMOS, Ricard (2005). Els Templers i la presència càtara a la Terra Alta. Batea: Patronat Pro Batea
- SANAHUJA, Pedro (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona: Ed. Seráfica
El convent és allunyat del nucli urbà, a llevant