El castell sarraí d'Ascó estava situat en un lloc estratègic de l'Ebre, molt important pel control del seu tràfic fluvial. És esmentat per primer cop el 1148, i fou conquerit cap al 1151. El 1152 Ramon Berenguer IV va empenyorar als templers diversos béns a Ascó i el 1182 el mateix castell, fins que el 1210 l'orde obtingué la senyoria plena.
La casa d'Ascó s'hauria fundat al voltant del 1181, no en tenim notícia certa fins al 1197, quan s'esmenta el comanador Jordà de Misó. Era una comanda autònoma, però vinculada a Miravet i al seu torn hi depenia el priorat de Riba-roja. El 1312, quan hom va suprimir l'orde del Temple, el senyoriu va passar als hospitalers, depenent de la castellania d'Amposta. Al segle XV la comanda hospitalera es va dividir en dues: aquesta d'Ascó i la de Vilalba dels Arcs. El darrer comanador conegut és Josep de la Torre (1780). El castell havia quedat destruït arran de la guerra dels Segadors a mitjans del segle XVII, la torre principal encara es conservava a començament del segle XX, però va caure. En els darrers anys s'ha restaurat aquesta part i s'ha excavat el recinte intramurs, amb construccions diverses, entre elles la capella de Sant Pere.
Fotografia de Josep Salvany
Biblioteca de Catalunya
- BOLÒS, Jordi (1997). Castell d’Ascó. Catalunya romànica. Vol. XXVI. Tortosa, Terres de l'Ebre... Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- CATALÀ, Pere; BRASÓ, Miquel (1993). Castell d’Ascó. Els castells catalans. Vol. IV. Barcelona: R. Dalmau Ed.
- FUGUET SANS, Joan (1998). Templers i hospitalers, II. Barcelona: Rafael Dalmau Editor
- MIRET I SANS, Joaquim (1910). Les cases de Templers y Hospitalers en Catalunya. Aplech de noves y documents històrichs. Barcelona: C. de Caritat
- VILA CARABASA, Josep M. (2017). El castell d’Ascó. Arqueologia i història. Miscel·lània del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, núm. 27
Les ruïnes del castell d'Ascó s'alcen sobre la població