En una balma rocosa situada al nord de la serra de Montsant hi ha algunes restes de construccions aixecades per fer habitable l’indret. Amb les reserves habituals per aquest tipus de llocs, hom considera que els vestigis de Colldemònecs serien els d’un antic asceteri o eremitori.
El penyal on hi ha la balma i possible eremitori
En aquest indret enlairat hi ha un gran penyal rocós que té en el seu costat meridional, obert a la vall i amb vistes al massís de Montsant, unes balmes que ha estat adaptades per ser habitades. Tot i que no hi ha cap base documental ni arqueològica, tradicionalment s’ha considerat que podria tractar-se d’un establiment eremític, opinió defensada per Josep Lladonosa i E. Fort i Cogul. La seva situació, al Montsant, un lloc de tradició eremítica i el mateix topònim de Mònecs (monjos) fa més versemblant la hipòtesi, fins i tot s’ha situat el seu origen en època visigòtica. El lloc s’ha relacionat amb la figura històrica de l’eremita Guerau Miquel, de fet Sant Bartomeu de Fraguerau és molt proper a aquest indret i estarien relacionats.
- FORT I COGUL, Eufemià (1965). L’eremitisme a la Catalunya Nova. Studia Monastica. Vol. 7-1. Abadia de Montserrat
- FORT I COGUL, Eufemià (1995). El eremitismo en la archidiócesis Tarraconense. España eremítica. Leyre
- LLADONOSA, Josep (1962). El Montsant i els ermitans. Analecta Montserratensia, vol. IX. Abadia de Montserrat
- MENCHÓN I BES, Joan-Josep (1995). Ermitatges de Coll de Mònecs. Catalunya Romànica. Vol. XXI. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- MIQUEL SOLSONA, Eduard (2011). L'eremitisme a Montsant
Des de les ruïnes de la Venta, a la carretera d'Ulldemolins a Bellaguarda, surt un camí al sud que hi porta en cosa de 20 minuts