Eremitori de Sant Bartomeu de Fraguerau

Fra Guerau

(Ulldemolins, Priorat)

Sant Bartomeu de Fraguerau
Sant Bartomeu de Fraguerau

Hom pensa que la serra del Montsant era un indret on es practicava l’eremitisme des de molt antic, fins i tot s’ha especulat situant els seus inicis en època visigòtica. En aquest sector habitaven una sèrie d'anacoretes en solitari o també en comunitats incipients (laures), d'aquí vindria el topònim Mònecs (monjos). A l’entorn del coll de Mònecs es conserven algunes balmes que han estat ocupades com a lloc d’habitació, tot i que és difícil establir-ne la seva cronologia.

Sant Bartomeu de Fraguerau
Sant Bartomeu de Fraguerau
Construccions en una balma

Aquest lloc està també vinculat a la figura més tardana de Guerau Miquel (fra Guerau), eremita documentat cap el 1160 que va fundar les capelles o ermites de Sant Bartomeu i de Santa Maria. El 1192, segons documents d’època més tardana, Guerau va obtenir la propietat d’aquests llocs gràcies a la intervenció de Sança de Castella, esposa d’Alfons el Cast, la seva popularitat havia fet que gaudís de la protecció reial. El 1210 fra Guerau i l’arquebisbe de Tarragona van cedir l’ermita i el territori a Pere Balb i la seva esposa Guillema, els impulsors del monestir cistercenc de Santa Maria de Bonrepòs.

L'ermita de Sant Bartomeu va pertànyer al monestir de Bonrepòs i més endavant, quan aquest fou suprimit, va passar a la cartoixa d’Escaladei. En el lloc de Sant Bartomeu es conserven algunes balmes amb restes d'habitacions. L'ermita és del començament del segle XIII, sobre la porta hi ha l’escut d’Escaladei amb la data de 1799.

Sant Bartomeu de Fraguerau
Sant Bartomeu de Fraguerau
Sant Bartomeu de Fraguerau
Sant Bartomeu de Fraguerau
Escut d'Escaladei amb la data de 1799
Sant Bartomeu de Fraguerau
Sant Bartomeu de Fraguerau

Bibliografia:
  • FORT I COGUL, Eufemià (1965). L’eremitisme a la Catalunya Nova. Studia Monastica. Vol. 7-1. Abadia de Montserrat
  • FORT I COGUL, Eufemià (1995). El eremitismo en la archidiócesis Tarraconense. España eremítica. Leyre
  • GAVÍN, Josep M. (1977). Inventari d'esglésies. Vol. 1. Montsià, Baix Ebre, Terra Alta, Ribera d'Ebre, Priorat, Matarranya. Barcelona: Artestudi
  • GORT JUANPERE, Ezequiel (1995). Sant Bartomeu de Fraguerau. Catalunya Romànica. Vol. XXI. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • GORT JUANPERE, Ezequiel (2017). Santa Maria de Bonrepòs, el monestir cistercenc del Montsant. Albarca: Llibres de la Carxana
  • LLADONOSA, Josep (1962). El Montsant i els ermitans. Analecta Montserratensia, vol. IX. Abadia de Montserrat
  • MIQUEL SOLSONA, Eduard (2011). L'eremitisme a Montsant

Situació:
Vista aèria

Des d'Ulldemolins cal agafar una pista que hi porta, passant per Sant Antoni. Cal fer el darrer tram del recorregut per un corriol, cosa de 3/4 h