Es tracta d'una cartoixa de vida molt curta, fou fundada el 1569 des d'Escaladei pel monjo Pere Berenguer en el lloc on s'havia establert amb anterioritat la desapareguda canònica de Sant Ruf de Lleida, al nord de la ciutat, que en aquell moment era propietat del bisbat de Lleida i que estava abandonada.
En el lado opuesto de la ciudad de Lleida estaba el santuario donde se veneraba a la Mare de Déu de Butsènit, conocido desde 1347, que se renovó en 1495 y se convirtió en un centro de devoción popular. Hacia 1590 la cartuja de Araceli se trasladó desde Sant Ruf al santuario de Butsènit, donde estuvo hasta que la comunidad fue suprimida por la misma orden en 1596. El santuario se reedificó con posterioridad a esta última fecha.
Bibliografia:
- CAMÓS, Narciso (1657). Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña. Barcelona: Plantada
- CARTOIXA DE PARKMINSTER (1916). Maisons de l'ordre des Chartreux. Vol. III. Chartreuse de Saint-Hughes (Sussex)
- GAVÍN, Josep M. (1980). Inventari d'esglésies. Vol. 7. Baix Cinca, Garrigues, Llitera, Segrià. Barcelona: Arxiu Gavín
- LLADONOSA, Josep (1974). Història de Lleida. Vol. II. Tàrrega: F C Calmet
- MACIÀ, Montserrat (1997). Sant Ruf de Lleida. Catalunya romànica. Vol. XXIV. El Segrià, Garrigues, Pla d'Urgell, Segarra, Urgell. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- MARTÍ I SOLSONA, Francesc (1995). Santa Maria de Butsènit. Lleida: Parròquia de Santa Maria de Butsènit
- VALLES, Joseph de (1792). Primer instituto de la sagrada religión de la Cartuxa. Fundaciones de los conventos de toda España. Barcelona: M. Barceló