L'any 1149, un cop conquerida la ciutat de Lleida, el comte Ramon Berenguer IV va organitzar aquest territori i entre moltes altres actuacions, va impulsar la creació d'una canònica agustiniana depenent de Sant Ruf d'Avinyó. El 1152 va cedir aquestes terres, on es bastiria l'establiment monàstic, i un palau situat a la ciutat.
Aquesta donació fou confirmada posteriorment tant pel bisbe de Lleida com pel mateix Ramon Berenguer IV, aquesta darrera confirmació feia referència a les cases que els canonges d'Avinyó tenien a Catalunya: Santa Maria de Terrassa, Santa Maria de Besalú i aquesta de Lleida. Va seguir un període de molta prosperitat, aconseguida gràcies a les importants donacions rebudes, però al segle XV es trobava en decadència i el 1418 va morir el darrer canonge que l'ocupava, sense que la comunitat hagués aconseguit acabar el conjunt monàstic projectat. El lloc va passar a mans del bisbat, però restà en l'abandó. El 1582 Sant Ruf de Lleida fou ocupat transitòriament per la cartoixa d’Araceli, fundada en aquest lloc des d'Escaladei i que més endavant es traslladaria a Butsènit. Les considerables restes de l'església romànica han estat emprades per usos agrícoles, el 2019 foren declarades com a bé cultural d'interès nacional.
Plata publicada per Puig i Cadafalch
A L'arquitectura romànica a Catalunya (1918)
Fotografia publicada per Puig i Cadafalch
A L'arquitectura romànica a Catalunya (1918)
Postal antiga, col·lecció particular
- GAVÍN, Josep M. (1980). Inventari d'esglésies. Vol. 7. Baix Cinca, Garrigues, Llitera, Segrià. Barcelona: Arxiu Gavín
- GRUP DE RECERCA CONSOLIDAT EN ESTUDIS MEDIEVALS (2017). Informe preliminar sobre la canònica de Sant Ruf de Lleida. Shikar, núm. 4
- LLADONOSA, Josep (1972). Història de Lleida. Vol. I i II. Tàrrega: F C Calmet
- MACIÀ, Montserrat (1997). Sant Ruf de Lleida. Catalunya romànica. Vol. XXIV. El Segrià, Garrigues, Pla d'Urgell, Segarra, Urgell. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- MIRET I SANS, Joaquim (reed. 2006). Les cases de templers i hospitalers a Catalunya. Lleida, Pagès Editors
- PUIG I CADAFALCH, Josep, i altres (1918). L'arquitectura romànica a Catalunya. Vol. III. Barcelona: I. E. Catalans
- VILLANUEVA, Jaime (1851). Viage literario a las iglesias de España. Vol. XVI. Viage a Lérida. Madrid: Imprenta de la Real Academia de la Historia
Les ruïnes de l'església són al nord de la ciutat, al costat de la carretera que porta a Benavent de Segrià