Canònica de Sant Ruf de Lleida

Monasterii Sancti Ruphi

(Lleida, Segrià)

Sant Ruf de Lleida
Canònica de Sant Ruf de Lleida

L'any 1149, un cop conquerida la ciutat de Lleida, el comte Ramon Berenguer IV va organitzar aquest territori i entre moltes altres actuacions, va impulsar la creació d'una canònica agustiniana depenent de Sant Ruf d'Avinyó. El 1152 va cedir aquestes terres, on es bastiria l'establiment monàstic, i un palau situat a la ciutat.

Sant Ruf de Lleida
Canònica de Sant Ruf de Lleida

Aquesta donació fou confirmada posteriorment tant pel bisbe de Lleida com pel mateix Ramon Berenguer IV, aquesta darrera confirmació feia referència a les cases que els canonges d'Avinyó tenien a Catalunya: Santa Maria de Terrassa, Santa Maria de Besalú i aquesta de Lleida. Va seguir un període de molta prosperitat, aconseguida gràcies a les importants donacions rebudes, però al segle XV es trobava en decadència i el 1418 va morir el darrer canonge que l'ocupava, sense que la comunitat hagués aconseguit acabar el conjunt monàstic projectat. El lloc va passar a mans del bisbat, però restà en l'abandó. El 1582 Sant Ruf de Lleida fou ocupat transitòriament per la cartoixa d’Araceli, fundada en aquest lloc des d'Escaladei i que més endavant es traslladaria a Butsènit. Les considerables restes de l'església romànica han estat emprades per usos agrícoles, el 2019 foren declarades com a bé cultural d'interès nacional.

Sant Ruf de Lleida
Canònica de Sant Ruf de Lleida
Plata publicada per Puig i Cadafalch
A L'arquitectura romànica a Catalunya (1918)
Sant Ruf de Lleida
Canònica de Sant Ruf de Lleida (2001)
Sant Ruf de Lleida
Canònica de Sant Ruf de Lleida (2001)
Sant Ruf de Lleida
Canònica de Sant Ruf de Lleida
Fotografia publicada per Puig i Cadafalch
A L'arquitectura romànica a Catalunya (1918)
Sant Ruf de Lleida
Canònica de Sant Ruf de Lleida
Postal antiga, col·lecció particular

Bibliografia:
  • GAVÍN, Josep M. (1980). Inventari d'esglésies. Vol. 7. Baix Cinca, Garrigues, Llitera, Segrià. Barcelona: Arxiu Gavín
  • GRUP DE RECERCA CONSOLIDAT EN ESTUDIS MEDIEVALS (2017). Informe preliminar sobre la canònica de Sant Ruf de Lleida. Shikar, núm. 4
  • LLADONOSA, Josep (1972). Història de Lleida. Vol. I i II. Tàrrega: F C Calmet
  • MACIÀ, Montserrat (1997). Sant Ruf de Lleida. Catalunya romànica. Vol. XXIV. El Segrià, Garrigues, Pla d'Urgell, Segarra, Urgell. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
  • MIRET I SANS, Joaquim (reed. 2006). Les cases de templers i hospitalers a Catalunya. Lleida, Pagès Editors
  • PUIG I CADAFALCH, Josep, i altres (1918). L'arquitectura romànica a Catalunya. Vol. III. Barcelona: I. E. Catalans
  • VILLANUEVA, Jaime (1851). Viage literario a las iglesias de España. Vol. XVI. Viage a Lérida. Madrid: Imprenta de la Real Academia de la Historia

Situació:
Vista aèria

Les ruïnes de l'església són al nord de la ciutat, al costat de la carretera que porta a Benavent de Segrià