Monestir de Sant Hilari de Lleida
Sancti Ilarii / El Patrocini de Tamarit de Llitera
(Lleida, Segrià)
Alexandre de Laborde, 1806
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
L'indret de Sant Hilari de Lleida és conegut després de la conquesta de la ciutat i la seva colonització, l'any 1152, llavors es devia aixecar l'església de Sant Hilari sobre una antiga mesquita. Estava situada a la partida del mateix nom, fora de la ciutat, pel camí de Montsó "a un tir de ballesta del portal de Boters", l’església s'esmenta per primer cop el 1166.
Gravat d'Hippolyte Lecomte
Institut d'Estudis Ilerdencs. Servei d'Arxiu i Llegats
L'any 1204 aquella església fou donada pel bisbe de Lleida i la comtessa Elvira de Subirats (esposa d'Ermengol VIII d'Urgell) al monestir de Santa Maria de Vallbona amb la finalitat d'establir-hi una nova abadia, la comtessa i després la seva filla Aurembiaix foren enterrades en aquest monestir. El papa Honori III va confirmar la fundació amb una butlla l'any 1220. A causa de la guerra Civil Catalana, el 1464 el monestir fou incendiat per facilitar la defensa de la ciutat i evitar que s'hi parapetés l'enemic mentre les monges es van haver de refugiar temporalment en unes cases que tenien a la ciutat, fins que poc després van poder retornar a Sant Hilari. Aquesta comunitat es va fusionar el 1604 amb la de Santa Maria de Vallsanta i la del monestir del Pedregal.
El 1644 va quedar pràcticament destruït amb la guerra dels Segadors, es va perdre el monestir medieval i els sepulcres de personalitats, com ara el de la comtessa Aurembiaix (molt vinculada amb el monestir, †1231), i la comunitat es va haver de traslladar a la ciutat, al turó de la Seu on van ocupar el Col·legi Nou, que van adaptar pel seu ús. La pedra de les restes del monestir va servir per a la fortificació de la ciutat. El 1707 el nou monestir va patir els efectes del setge, aquest cop arran de la guerra de Successió, la casa no es va refer i el 1718 la comunitat es va traslladar a Tamarit de Llitera (Nostra Senyora del Patrocini) on va mantenir-se fins a l'exclaustració.
Des d'on es va fundar aquest de Sant Hilari de Lleida
Gabriel Bodenehr (1917)
Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
- ARAGÓ, Antonio M. (1954). El Monasterio de San Hilario y la devoción medieval a Santa Quiteria. Lleida: I. E. Ilerdenses
- BERGA I ROSSELL, Ramon (1989). El monestir de Santa Maria del Pedregal de monges cistercenques. Els monestirs cistercencs de la Vall del Corb. Tàrrega: Grup de Recerques de les Terres de Ponent
- BERLABÉ, Carme (2001). Notes sobre els convents de Lleida al segle XVII. La Lleida del segle XVII. Lleida: Pagès Editors
- ERITJA I CIURÓ, Xavier (1997). Sant Hilari. Catalunya romànica. Vol. XXIV. El Segrià, Garrigues, Pla d'Urgell, Segarra, Urgell. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- LLADONOSA, Josep (1966). El monestir de monges de Sant Hilari. Miscellanea Populetana. Abadia de Poblet
- LLADONOSA, Josep (1972). Història de Lleida. Vol. I i II. Tàrrega: F C Calmet
- PASQUAL, Jaume (1837). Carta del P.D. Jaime Pasqual canónigo premostratense de Bellpuig de las Avellanas al M. I. S. Marqués de Capmany. Barcelona: Torras
- SAINZ DE BARANDA, Pedro (1850). España Sagrada. Tomo XLVII. De la santa Iglesia de Lérida en su estado moderno. Madrid: Real Academia de la Historia, 1850
- Enllaç ↗ : Claustra
El monestir ha desaparegut, era al camí de Montsó, on ara hi ha l'Hospital Universitari de Santa Maria