L'actual ermita del Pedregal
Aquesta casa cistercenca fou fundada cap el 1176, molt probablement amb la intervenció de la comunitat de Santa Maria de Vallbona (Urgell), que hi hauria enviat el primer grup de fundadores.
El monestir estava situat entre Tàrrega i el Talladell, en el lloc on ara hi ha la capella de la Mare de Déu del Pedregal.
Il·lustració de Recueil des poésies des troubadours
Bibliothèque nationale de France
Tradicionalment s’atribueix la fundació al llinatge dels Anglesola tot i que els primers documents coneguts que fan referència a aquesta casa no els esmenten, el primer d’ells és de l’any 1176 on Guillem de Fívia fa donació d’un terreny al monestir, que ja hauria d’estar en funcionament. Malgrat tractar-se d’un petit establiment i tenir una comunitat reduïda, gràcies a la protecció de la casa reial (Alfons el Cast el 1194 i altres monarques més endavant) amb l'ajut de la noblesa local va esdevenir un centre ric i amb cert poder a la comarca. El 1237 el papa Gregori IX el posava sota la seva protecció.
A començament del segle XIII s’hi va annexar un alberg o hospital que acolliria els viatgers que passaven pel camí ral que unia Barcelona amb Lleida. En una visita efectuada l’any 1457 per un monjo de Poblet es fan constar diverses mancances dintre del monestir especialment pel que fa als costums i aspectes de la vida comunitària. A la segona meitat del segle XVI la casa passava per una època de decadència, malgrat tot encara va acollir el 1589 la reduïda comunitat de Santa Maria de Vallsanta que es va fusionar amb aquesta. Durant el segle XVI la situació del monestir del Pedregal va anar davallant amb motiu de la crisi agrària, el 1601 els superiors de les cases del Carme, els Agustins i de la Mercè demanen la seva supressió a causa de la precària situació en que es trobava i el repartiment dels béns entre els seus respectius convents. Finalment el 1604 es va integrar amb el de Sant Hilari de Lleida, malgrat l'oposició de la mateixa comunitat i de les autoritats de Tàrrega. L’orde del Cister va traslladar l’abadessa del Pedregal, Anna de Vergós, a Sant Hilari i amb ella la resta de la comunitat.
La casa del Pedregal va quedar abandonada i a mercè de l'espoli, el 1618 un monjo de Poblet escriu que el Pedregal estava derruït. Hi va haver intents de retorn de les monges, però sense èxit, fins i tot també es va intentar lliurar les rendes i censos del Pedregal al convent del Carme, cosa que no va reeixir. El 1632 es confirmava definitivament la unió dels dos monestirs, el de Tàrrega i el de Lleida. A mitjan del segle XVII Dídac Monfar escrivia a la Historia de los condes de Urgel que el lloc estava “derruido é inhabitable por haber pasado las religiosas de él al convento de San Hilario de Lérida”. Durant el segle XVIII les restes del monestir servien de pedrera i hom esmenta que es van aprofitar els materials per restaurar les muralles de Tàrrega i el mur de contenció del riu Ondara al seu pas per la ciutat. El 1874 hauria quedat afectat per la rubinada de Santa Tecla i poc després, segurament el 1875, es va aixecar prop seu un santuari aprofitant elements arquitectònics del primitiu edifici on es venera una imatge de la Mare de Déu de la Llet que podria procedir del monestir. Altres elements arquitectònics suposadament originaris del Pedregal són a diferents construccions de les rodalies i museus. No hi ha restes aparents del monestir.
Escuts del portal de la capella
Escuts del portal de la capella
Escuts del portal de la capella
Possible clau de volta del monestir
Ara al mur de Santa Tecla de Tèrrega
Col·lecció particular
- BRONSEVAL, Claude (1991). Viaje por España: 1521-1533 (Peregrinatio Hispanica). Madrid: C. E. Ramon Areces
- BERGA I ROSSELL, Ramon (1989). El monestir de Santa Maria del Pedregal de monges cistercenques. Els monestirs cistercencs de la Vall del Corb. Tàrrega: Grup de Recerques de les Terres de Ponent
- FORT I COGUL, Eufemià (2002). Tres monestirs cistercencs de la comarca de Tàrrega a la primera meitat del segle XVI. Urtx. Revista cultural de l'Urgell. Núm. 15
- GAVÍN, Josep M. (1987). Inventari d’esglésies. Vol. 20. Segarra, Urgell. Barcelona: Arxiu Gavín
- GONZALVO I BOU, Gener (1997). Catalunya romànica. Vol. XXIV. El Segrià, les Garrigues, el Pla d’Urgell, la Segarra, l’Urgell. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- MONFAR Y SORS, Diego (1853). Historia de los condes de Urgel. Vol. 1. Barcelona: J. E. Monfort
- PASQUAL, Jaume (1867). Carta del P.D. Jaime Pasqual canónigo premostratense de Bellpuig de las Avellanas al M.I.S. Marqués de Capmany. Barcelona: V. Torras
- RODRÍGUEZ BERNAL, Francesc (2015). Noblessa i poder al monestir de Santa Maria del Pedregal a l’edat mitjana. Urtx: revista cultural de l’Urgell, núm. 29
- SEGARRA I MALLA, Josep M. (1973). Recull d’episodis d’història targarina. Tàrrega: F. Camps
- SEGARRA I MALLA, Josep M. (1984). Història de Tàrrega amb els seus costums i tradicions. Vol. 1. Tàrrega: Museu Comarcal
- TOUS I SANABRA, Joan (1989). Els signes gliptogràfics cistercencs del monestir del Pedregal. Els monestirs cistercencs de la Vall del Corb. Tàrrega: Grup de Recerques de les Terres de Ponent
Actualment es conserva l'ermita de la Mare de Déu del Pedregal. Entre Tàrrega i el Talladell