Convent de Sant Agustí de Tàrrega

Es va restaurar l'edifici que estava en un estat precari des de l’època dels franciscans. A causa de la seva situació prop del riu, patia sovint les conseqüències de les riuades de l'Ondara. Van ser especialment greus els aiguats del 1644 i el del 1874 conegut com rubinada de Santa Tecla.

Tàrrega i el convent dels agustins també van patir els efectes de la guerra del Francès. Fou exclaustrat temporalment entre el 1821 i 1823 i la comunitat unida a la de Barcelona. La casa fou exclaustrada de manera definitiva el 1835, en aquell moment tenia una comunitat molt reduïda que es va dispersar veient el caire que prenia la situació. En aquell moment la casa fou saquejada, tot i que algunes peces del mobiliari litúrgic es van traslladar a Sant Antoni Abat. Poc després el lloc es va subhastar i el 1874 va patir l’aiguat que el va acabar d’enrunar, a partir d’aquell moment serví de pedrera per altres construccions, com ara el mur de contenció del riu. Quan Gaietà Barraquer va visitar el lloc el 1898, pràcticament havia desaparegut i només hi havia algunes restes de murs. El 1996, a causa d’unes obres, es va poder excavar parcialment el lloc que havia ocupat aquell convent desaparegut.