Convent de Sant Agustí de Tàrrega

Convent dels Agustins de Tàrrega

(Tàrrega, Urgell)

Sant Agustí de Tàrrega
Sant Agustí de Tàrrega
Casa amb restes del convent dels Agustins

El que havia sigut el convent de Sant Francesc, que després estaria ocupat de manera transitòria pels carmelites descalços (convent de Sant Josep), fou donat pel primer bisbe de Solsona, Lluís de Sanç, als agustins juntament amb les rendes que havien tingut les monges de Santa Clara, que també havien abandonat el seu monestir. Amb els béns d’una i altra casa hom pretenia fer viable la nova fundació agustina a la vila de Tàrrega. El 1599 es van unir aquelles rendes i es va fundar el convent dels Agustins, el seu primer prior fou Álvarez Cardoso.

Sant Agustí de Tàrrega
Sant Agustí de Tàrrega

Es va restaurar l'edifici que estava en un estat precari des de l’època dels franciscans. A causa de la seva situació prop del riu, patia sovint les conseqüències de les riuades de l'Ondara. Van ser especialment greus els aiguats del 1644 i el del 1874 conegut com rubinada de Santa Tecla.

Tàrrega i el convent dels agustins també van patir els efectes de la guerra del Francès. Fou exclaustrat temporalment entre el 1821 i 1823 i la comunitat unida a la de Barcelona. La casa fou exclaustrada de manera definitiva el 1835, en aquell moment tenia una comunitat molt reduïda que es va dispersar veient el caire que prenia la situació. En aquell moment la casa fou saquejada, tot i que algunes peces del mobiliari litúrgic es van traslladar a Sant Antoni Abat. Poc després el lloc es va subhastar i el 1874 va patir l’aiguat que el va acabar d’enrunar, a partir d’aquell moment serví de pedrera per altres construccions, com ara el mur de contenció del riu. Quan Gaietà Barraquer va visitar el lloc el 1898, pràcticament havia desaparegut i només hi havia algunes restes de murs. El 1996, a causa d’unes obres, es va poder excavar parcialment el lloc que havia ocupat aquell convent desaparegut.

Sant Agustí de Tàrrega
Sant Agustí de Tàrrega
Detall de Route de Sarragosse à Barcelonne (sXIX)

Bibliografia:
  • BADIAS, Jaume; SAULA, Oriol (1997). Les excavacions arqueològiques a l'antic convent de Sant Agustí de Tàrrega. Urtx: revista cultural de l’Urgell, Núm. 10
  • CÒTS SASANHA, Pèir (2003). Memòria de l'excavació arqueològica preventiva al Convent de Sant Agustí de Tàrrega. Generalitat de Catalunya
  • GAVÍN, Josep M. (1987). Inventari d’esglésies. Vol. 20. Segarra, Urgell. Barcelona: Arxiu Gavín
  • MASSOT, Joseph (1699). Compendio historial de los hermitaños de nuestro padre san Agustín, del Principado de Cataluña. Barcelona: Imp. Juan Jolis
  • NARVÁEZ, Carme (2000). El tracista fra Josep de la Concepció i l'arquitectura carmelitana a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona
  • SANAHUJA, Fra Pere (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona. Ed. Seráfica
  • SEGARRA, Josep Maria (1987). Història de Tàrrega. Vol. II. Tàrrega: Museu Comarcal

Situació:
Vista aèria

El convent ha desaparegut, era al sud del centre, a l'altre riba de l'Ondara. Hi ha vestigis a nivell arqueològic