Jaume II el Just va intervenir en aquesta fundació
Il·lustració de Usatici et Constitutiones Cataloniae (segle XIV-XV)
Bibliothèque nationale de France
Els franciscans es van establir a Tàrrega el 1318 gràcies a la voluntat comuna del rei Jaume II, del bisbe de Vic Berenguer de Guàrdia i de la vila de Tàrrega,
que van demanar la vinguda dels framenors; arran d’aquesta petició, Joan XXII va emetre aquell mateix any una butlla autoritzant la fundació d’aquesta casa.
Pere el Cerimoniós
Il·lustració de les Ordonnaces de Pierre IV d'Aragon (segle XV)
Bibliothèque nationale de France
El 1322 l’edifici estava en construcció i Jaume II va ordenar la cessió dels béns dels afectats per la lepra als franciscans, destinant aquells fons a la construcció del convent a
canvi que els frares tinguessin cura dels malalts. Alfons el Benigne va autoritzar els franciscans l’ús de les aigües del rec comtal que passava prop del monestir.
El 1340 Pere el Cerimoniós va ordenar la construcció d’un pont sobre el riu d’Ondara que separava el convent del nucli de la vila. Tot i el recolzament que va rebre aquesta casa, no es va poder evitar que al segle XVI
l’església estigués en perill de ruïna, Felip II va autoritzar el 1566 la recollida de fons per la seva reconstrucció.
Aquella obra no s’hauria portat mai a terme. Tot fa pensar que el 1567, quan els convents dels framenors conventuals foren posats a disposició dels observants, aquesta casa hauria quedat abandonada,
sense que hi arribessin a entrar aquests darrers. Després d’una etapa en que s’hi van establir de manera efímera els dominics i els carmelites descalços, a partir del 1599
el convent va passar a estar ocupat pels agustins.
Dibuix de Pier Maria Baldi (1630-1686)
Publicat al Viaje de Cosme de Médicis por España y Portugal (1668-1669)
Detall de Visió de la Santíssima Trinitat per sant Francesc d'Assís
Valentí Montoliu ?. Segle XV
Catedral de Tarragona. Museu Diocesà
- BADIAS, Jaume; SAULA, Oriol (1997). Les excavacions arqueològiques a l'antic convent de Sant Agustí de Tàrrega. Urtx: revista cultural de l’Urgell, Núm. 10
- BOADAS, Agustí (2014). Els franciscans a Catalunya. Història, convents i frarades (1214-2014). Lleida: Pagès Ed.
- COLL, Jayme (1738). Chronica Seráfica de la santa provincia de Cathaluña. Barcelona: Martí
- CÒTS SASANHA, Pèir (2003). Memòria de l'excavació arqueològica preventiva al Convent de Sant Agustí de Tàrrega. Generalitat de Catalunya
- SANAHUJA, Fra Pere (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona. Ed. Seráfica
- SEGARRA I MALLA, Josep Maria (1984). Història de Tàrrega amb els seus costums i tradicions. Vol. 1. Tàrrega: Museu Comarcal
- SEGARRA I MALLA, Josep Maria (1987). Història de Tàrrega amb els seus costums i tradicions. Vol. 2. Tàrrega: Museu Comarcal
El convent ha desaparegut, era al sud del centre, a l'altre riba de l'Ondara. Hi ha vestigis a nivell arqueològic