El convent fou ocupat posteriorment pels Agustins
Detall de Route de Sarragosse à Barcelonne (sXIX)
Quan els franciscans conventuals van abandonar el convent de Sant Francesc que havien mantingut a Tàrrega entre el 1318 i 1567, el lloc estava en un lamentable estat de conservació.
Abans que els agustins hi arribessin i el restauressin (el 1599) hi va haver un establiment efímer dels carmelites descalços. Josep Massot dóna notícia també d'un establiment dels dominics en aquest mateix lloc, que no va prosperar.
Il·lustració publicada per Gaietà Barraquer a
Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX
L’any 1587 la vila va demanar als carmelites que vinguessin a Tàrrega per ocupar l’abandonat convent de Sant Francesc. Aquell mateix any l’orde carmelità va donar el vist-i-plau a la fundació tot i que no fou fins el 1588 que van arribar els primers frares de la nova comunitat. La vila de Tàrrega va pactar amb els descalços la seva manutenció i les obres d’adequació de l’antic convent, cosa que sembla que no es va fer mai efectiva. En el poc temps que va mantenir-se aquesta casa s’hi va celebrar un Capítol General de l’orde. L’any 1598, en un Capítol Provincial hom va determinar la supressió del convent a causa de la insalubritat del lloc i de la seva situació en un lloc considerat poc adient.
- BADIAS, Jaume; SAULA, Oriol (1997). Les excavacions arqueològiques a l'antic convent de Sant Agustí de Tàrrega. Urtx: revista cultural de l’Urgell, Núm. 10
- BELTRAN, Gabriel (1980). Els carmelites descalços de Tàrrega (1588-98). Butlletí informatiu. Carmelites Descalços de Catalunya i Mallorca
- MASSOT, Joseph (1699). Compendio Historial de los hermitaños de nvestro padre San Agustín. Barcelona: J. Jolis
- NARVÁEZ, Carme (2000). El tracista fra Josep de la Concepció i l'arquitectura carmelitana a Catalunya. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona
- SANAHUJA, Fra Pere (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona. Ed. Seráfica
El convent ha desaparegut, era al sud del centre, a l'altre riba de l'Ondara. Hi ha vestigis a nivell arqueològic