El monestir s'ha perdut, era a ponent del nucli urbà
Terreno comprendido entre Anglesola y Tárrega (s XIX)
La primera notícia que hom té d’aquest monestir de monges clarisses és del 1369, quan Pere el Cerimoniós li va fer una donació arran del pas per la vila de Tàrrega amb motiu del
trasllat de les restes del seu pare Alfons el Benigne de Barcelona a Lleida. Hi ha molt poques notícies d’aquesta casa, hom pensa que va patir una profunda crisi i la situació de la comarca el va deixar sense comunitat.
Il·lustració del Liber Chronicarum (1493)
Bayerische Staatsbibliothek
El monestir de Santa Clara s’esmenta el 1567 com una de les cases de clarisses que s’havien de reformar, però potser en aquell moment ja no tenia comunitat o aquesta s’havia reduït al mínim. El 1586 ja s’havia suprimit. El monestir va passar a mans dels carmelites descalços que ja havien fundat el convent de Sant Josep en el lloc del també abandonat convent de Sant Francesc. Finalment, els béns i rendes d’aquesta casa foren lliurades, com les de Sant Francesc, al convent de Sant Agustí, per fer viable la seva fundació on havien fracassat els franciscans i els carmelites descalços. El 1742 va començar l'enderroc de les restes del monestir i aprofitar els carreus per bastir una caserna.
- SANAHUJA, Fra Pere (1959). Historia de la seráfica provincia de Cataluña. Barcelona. Ed. Seráfica
- SEGARRA I MALLA, Josep Maria (1984). Història de Tàrrega amb els seus costums i tradicions. Vol. 1. Tàrrega: Museu Comarcal
- SEGARRA I MALLA, Josep Maria (1987). Història de Tàrrega amb els seus costums i tradicions. Vol. 2. Tàrrega: Museu Comarcal
Desaparegut. Era a ponent de la ciutat, a tocar del camí de Vilagrassa. El nom es conserva al carrer de Santa Clara