Els benedictins del monestir de Sant Cugat van establir un col·legi universitari i monestir a la ciutat de Lleida, l'any 1592 van obtenir una butlla del papa Climent VIII que autoritzava la seva fundació. Mai van tenir un emplaçament adient, van disposar de diferents espais, com ara al voltant de la Suda.
Pel manteniment de l'establiment s'havia establert que hi contribuïssin totes les abadies de la Congregació Tarraconense, a més de tenir cura de la manutenció dels seus estudiants. El 1630 es va acordar el seu trasllat a Osca i per evitar que la ciutat el perdés, el 1636 va oferir el castell perquè els benedictins l'adaptessin, però ni una cosa ni l'altra no es van portar mai a terme arran de la cessió del lloc com a caserna. El 1657 també es va parlar de portar-lo a Barcelona, més proper a Sant Cugat. Entre el 1645 i 1655, a causa de la guerra dels Segadors, s'havia traslladat temporalment a Girona i després del conflicte van tornar. A causa de la precària situació del centre pel que fa a recursos, catedràtics i instal·lacions, el 1672 el noviciat es va portar a Sant Pau del Camp de Barcelona, però el col·legi va continuar a la ciutat fins a mitjans del segle XVIII.
- BERLABÉ, Carme (2001). Notes sobre els convents de Lleida al segle XVII. La Lleida del segle XVII. Lleida: Pagès Editors
- LLADONOSA, Josep (1974). Història de Lleida. Vol. II. Tàrrega: F C Calmet
- ZARAGOZA I PASCUAL, Ernest (2004). Història de la Congregació Benedictina Claustral Tarraconense (1215-1835). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
No hi ha restes de l'establiment benedictí